Senyora batllessa de la ciutat de València:
Des de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià ens hem assabentat que, vostè i el seu partit polític que governa l’ajuntament des de fa més de vint anys, ha posat en marxa un procés d’aprovació d’un ‘nou’ PGOU de la ciutat de València que afecta l’Àrea Metropolitana de l’Horta i molts pobles del voltant de València, Castellar-Oliveral, Forn d’Alcedo, Alboraia, Tavernes, Racó de sant Llorenç, Racó de l’Anell, Benimàmet, Benimaclet, Campanar, etc.. Sens dubte és un pas més en la destrucció i en la possible desaparició de l’Horta si es continua urbanitzant les escasses terres d’Horta que ens resten. Una part important de la societat valenciana s'ha posat en guàrdia i alertada s'està manifestant en contra, fent al·legacions i formes pacífiques de protesta per mostra la nostra rotunda oposició; s'han afegit també persones intel·lectuals, investigadores i universitàries d'abast mundial per denunciar el que es considera un PGOU que generarà més destrucció de l'Horta, de les alqueries, de terres de conreu i de xarxes de séquies de rec mil·lenàries. S’abandona l'espai verd de l'Horta per un model basat en més ciment, més destrucció i més pol·lució.
Estem en un moment de canvis radicals: el col·lapse del capitalisme global i de la seua civilització. És l’oportunitat per a construir societats més justes, democràtiques i sostenibles, on no es decidisca piramidalment i jeràrquica sinó des de la participació popular informada i intel·ligent que trie les opcions menys contaminants i destructores d’ecosistemes vitals.
L’Horta és un ecosistema importantíssim que sosté més de milió i mig d’habitants, és un ecosistema mil·lenari format per la combinació de la natura, que ha portat de les muntanyes de l’interior del nostre país la terra arrossegada fins a la planura de l’Horta, i el treball dels hòmens i dones valencianes que han mesclat la sorra de la platja i els fems dels animals de la barraca o l’alqueria… És un ecosistema vital que ens protegeix i abriga, ens dóna aliments, aigua al subsòl, aire net, un paisatge estèticament excel·lent i únic al món, ens atorga llocs de treball agraris, és un espai de xarxa de séquies medievals que haurien de conservar com a patrimoni històric de la humanitat, perquè l’Horta és un espai patrimonial de la ciutadania valenciana que ha sigut il·lustrat per la literatura valenciana, com a les novel·les de Vicent Basco Ibañez, de Joan Francesc Mira, de Carme Miquel i Diego, les poesies de Teodor Llorente, etc. L’Horta de València és de les millors terres de conreu del món, capaç de fer tres o quatre collites a l’any; explicava el botànic valencià Josep Antoni Cabanilles que l'Horta era una catifa de colors i geometries cultivades per la mà llauradora. Per tant, l'Horta és rebost de futur i recer, i davant de les crisis alimentàries que hi ha al món és imprescindible. No podem permetre que la destrossen ni que continue un model especulatiu còmplice amb la destrucció de l'espai verd de l'Horta.
No sabem si sap que al planeta Terra, sobretot als països del sud, hi ha cada vegada més gent que mor de fam i d’extrema pobresa, perquè hi ha un augment demogràfic cada vegada major i, alhora, una disminució de les terres de conreu, junt a una redistribució de la riquesa, cada vegada, més desigual i injusta. Seria d’una insensibilitat humana terrible, no conservar totes les terres d’Horta perquè les necessitem per a que les generacions de l’avenir puguen nodrir-se i sobreviure en el futur.
El model de ciutat que s’ha construït fins ara, a les darreres dècades, és el del ‘desarrotllisme’ depredador i malbaratador, ha sigut un model imposat per les màfies de la construcció, per la incultura del vehicle privat, de l’individualisme extrem que no té el compte el bé comú. Els polítics i polítiques en el govern municipal i autonòmic en compte de defendre i estar al servei dels interessos de la ciutadania valenciana, han estat al servei de l’empresariat de la rajola i el ciment, de la indústria fabricant de cotxes privats. Aquest és un model insostenible que duu més contaminació, més desigualtats, més pobresa i a l’extrem propicia l’extermini d’un dels nostres ecosistemes més valuosos, l’Horta, que junt a la Devesa del Saler i l’Albufera, conformen l’Àrea Metropolitana de València. Tenim els elements naturals i culturals -formats pels éssers humans- per a tenir una de les ciutats més belles d’Europa, amb la combinació de les zones humides, la costa, l’Horta, el Saler, etc. en canvi, el model de ciutat que s’està imposant és el de la lletjor, el de l’especulació urbanística i el de la destrucció dels nostre ecosistemes més imprescindibles. Hi ha persones intel·lectuals, investigadores i acadèmiques, com Miquel Gil Corell, Trini Simó, Just Ramírez, Josep Vicent Marqués, Tomas Glick, Mara Cabrejas, Ernest Garcia, etc. que han estudiat les xarxes d’aigua i rec de l’Horta, els edificis com a patrimoni històric, els conflictes socials i ecològics, la botànica i la fauna de l’Horta i han explicat la necessitat de protegir i conservar l’Horta de València, d’un valor incalculable per garantir la dignitat i la vida de la valenciana gent que habita l’Horta de València.
La nostra ciutat de València no pot viure d’esquenes als pobles que l’envolten ni a les terres d’Horta que la sostenen, perquè si es carrega l’Horta no podrà subsistir. Hem de protegir, conservar, tenir cura, reparar les ferides que li hem causat, refer l’Horta perquè les nostres maneres de viure siguen molt més sostenibles, lleugeres i netes, amb la menor contaminació i dany possible. La cultura de més carreteres, més ponts, més túnels, més cotxes privats, més rotondes, més asfalt i més ciment, només porta a l’extermini de l’Horta.
No ha dialogat amb la ciutadania directament afectada per a proposar aquest PGOU, no ha permés la participació perquè decideixen sobre un model urbanístic destructor de l’Horta i insostenible. No és cert que calga destruir més Horta per a construir vivendes socials quan hi ha quasi 60.000 de buides a la ciutat de València, més milers de solars sense edificar… la població de València no només està estancada sinó que retrocedeix perquè molta gent se’n torna als seus pobles d’origen, d’altres se’n van a l’estranger per poder guanyar-se el sou; als darrers anys moltes persones migrants han tornat als seus països d’origen. Per tant, si en el futur hi ha alguna necessitat d’habitatge es poden comprar i rehabilitar vivendes ja fetes per a destinar-les a hàbitats socials, sense necessitat de destrossar l’Horta. Ens sembla que des del seu govern s’aprofita això de les “vivendes socials” com una excusa per a tractar de justificar la destrucció de l’Horta, sense cap necessitat més que els guanys d’uns quantes butxaques sense escrúpols.
Pensem que si es conserva i protegeix l’Horta com a espai agrícola, parc natural, espai recreatiu i estètic, rebost alimentari i patrimoni històric, podria sol·licitar-se a l’ONU perquè fos declarar bé comú i patrimoni singular de la Humanitat, un llegat únic i imprescindible per a les generacions futures, perquè contribuesca a generar la sobirania alimentària del País Valencià i de la Terra. Inclús des del Tribunal de les Aigües denuncien que no volen que es destruesca més horta, ni a l’horta de Vera ni enlloc, perquè aspiren que el més antic tribunal europeu es declare patrimoni de la humanitat per la UNESCO.
Per tot el que li hem exposat li demanem que retire el PGOU perquè només genera més desigualtats socials, més problemes ecològics, més pobresa i més destrucció, i pose en marxa un pla especial per a protegir i conservar l’Horta de València des d’un model de sostenibilitat, d’equilibri i d’harmonia entre la ciutat de València, la xarxa de rec dels pobles del voltant i l’Horta, com a espai natural i agrícola a defensar dels intents de destrucció, com a “bé comú” de la Humanitat davant una crisi alimentària que generaria més incerteses i riscos. Si permetem la destrucció de l’Horta de València les generacions de l’avenir no ens ho perdonarien perquè l’Horta és futur. No tenim altra millor opció que protegir-la.
Atentament,
La Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià
