Benvolguts companys i companyes,
L’any 1980 Heribert Barrera va acabar el seu primer discurs com a president del Parlament de Catalunya restaurat cridant “Visca Catalunya lliure”. Trenta anys després, la feina de milers i milers de militants independentistes està més a prop que mai de donar els seus fruits, de fer possible aquesta Catalunya lliure que tantes generacions han anhelat. Dic que el somni està més a prop que mai i, tanmateix, ens cal empènyer encara amb molta més força…
És per això que, ara més que mai, ens cal i cal al país una ERC forta, decidida i capaç d’assumir el seu paper, la seva responsabilitat i el lideratge que li correspongui en aquest procés.
M’adreço a vosaltres, a tota la militància d’ERC, però també ho faig a tota la bona gent del país que treballa dia a dia per prosperar en temps de crisi; que s’esforça per viure en una societat més justa, més lliure i més desenvolupada que ofereixi oportunitats als joves, als emprenedors i als que s’han quedat a l’atur. Dissabte el nostre partit viurà una jornada molt important i especial. Els militants d’Esquerra som els únics que podem elegir el president i la secretària general per sufragi universal. I crec que és molt positiu que sigui així, perquè ens permet avançar amb força i plegats.
Hi arribem, no ens enganyem, en una situació molt complicada per al nostre partit. En l’últim cicle electoral hem patit una evident i dolorosa pèrdua de confiança de part del nostre electorat. Un projecte polític com el nostre necessita una militància mobilitzada, activa, però també, i molt especialment, la confiança i suport de la societat, de l’electorat. N’hem perdut molt i, per això, era el nostre deure escoltar el missatge dels ciutadans i obrir un procés de renovació. Deixeu-me remarcar, perquè així ho sento i, a més profundament, que el procés de renovació ha estat tenyit per la generositat de moltíssima gent. De moltíssima gent que ha fet un pas enrere o un pas al costat perquè han entès que fer-ho, en aquests moments, beneficiava el partit. Vull expressar-los, a tots ells, la meva admiració i la meva gratitud, la del partit. La història no només es fa amb passos endavant, sinó que també amb passos al costat.
La Marta Rovira, com a secretària general, i jo mateix, com a president del partit, som les cares visibles d’una candidatura que és plenament conscient que cal renovar el partit des de la unitat com a primer pas per fer-nos altre cop mereixedors de la confiança de la nostra gent, de tota la nostra gent, com ja m’heu sentit dir més d’un cop: de la que sempre ens ha votat, de la que ens ha votat i ara no ho fa i de la que no ho ha fet mai però que saben que tenen un espai en aquest projecte polític que volem obert a tots els independentistes i a tots els que defensin l’Estat del Benestar i la igualtat d’oportunitats.
Com us deia al començament, estem en un moment cabdal de la nostra història, que necessita una ERC forta, molt forta. Dissabte hem de fer el primer pas, que només podem fer-lo els militants d’ERC. Em sembla que una mobilització massiva, una participació entusiasta, il•lusionada, que visualitzi davant tota la societat aquest compromís renovat, tant en l’elecció del president, com de la secretària general i el cap de llista a Madrid, ens ajudarà molt a obrir el nou camí.
Com sabeu, en aquest procés de primàries s’hi presenten dues persones de gran vàlua: n’Alfred Bosch i en Joan Ridao. Penso que aquest fet també demostra la fortalesa del projecte independentista d’esquerres. En el seu moment, vaig oferir un pacte que permetés materialitzar aquesta voluntat de renovació i de compromís sincer en la recuperació de la confiança del nostre electorat. Em semblava que era la meva obligació intentar arribar a un consens previ a les primàries. No ha estat possible, i no passa res: les primàries també són un mecanisme democràtic per generar consensos a dins del partit. En aquest sentit, vull agrair a tots dos candidats la feina que han fet, com l’han fet i el compromís que han demostrat amb ERC.
Des d’aquest punt de vista, m’agradaria que tota la militància d’ERC tingués molt clar que dissabte no estarem valorant la vàlua dels candidats. Això està fora de tot dubte. Dissabte el que farem serà traslladar a tota la nostra gent i a tota la societat el nostre compromís amb ells, visualitzant una renovació el millor exemple de la qual és, per a mi, la implicació decidida i il•lusionada amb el projecte d’una persona com l’Alfred Bosch. Que l’Alfred hagi fet el pas i es comprometi amb el partit de Macià i Companys (i també d’Irla, Barrera, Hortalà, Colom, Carod i Puigcercós) ens fa més forts i ens fa més grans. I ara mateix això ho necessitem molt.
Amigues, amics, aquests dies hem fet més de cent actes amb tots vosaltres, compartint inquietuds i il•lusions. Demà dissabte hem de fer el primer pas per fer realitat aquesta nova ERC, hereva de la nostra millor tradició i història. Ho volem nosaltres, ens ho reclama la gent i ho necessita el país. Per això us demano que, a partir de dissabte a la nit, comencem a treballar amb totes les nostres forces, remant tots en la mateixa direcció, per aconseguir la llibertat d’una Catalunya plena d’oportunitats per a tothom.
Visca Catalunya lliure!
