Després de llegir les referències a Catalunya aparegudes al reportatge especial sobre Espanya – The party’s over – m’agradaria fer els següents comentaris:
Catalunya és una nació petita però amb una llarga història. En els darrers mil anys els catalans han mostrat una clara voluntat d’autogovern. El nou Estatut d’Autonomia, per tant, en cap cas va massa lluny tal i com suggereix el reportatge. Va tan lluny com s’ha acordat democràticament entre els ciutadans i les seves institucions polítiques.
En tant que govern d’una societat moderna i plural, la Generalitat està implementant estratègies per assegurar que el país es trobi entre les posicions capdavanteres dels rànquings de competitivitat i de desenvolupament humà a l’Europa del segle 21 . I tenim pensat fer-ho sense perdre el nostre important patrimoni cultural. El reportatge descriu la llengua com una “obsessió nacionalista”. Des de l’any 1979 les institucions polítiques catalanes han entès el català com la llengua pròpia del país i com una eina de promoció i d’integració social (que no d’assimilació). L’objectiu del Govern de la Generalitat és assegurar que tots els ciutadans tinguin les mateixes oportunitats en un context de diversitat cultural. És per tot això que, per exemple, estem duent a la pràctica les mesures necessàries per garantir que tots els alumnes a Catalunya finalitzin el període escolar sent totalment competents en català, castellà i anglès.
Finalment, és desafortunat que el reportatge titlli el 126è President de la Generalitat de Catalunya, MH Jordi Pujol, de “cacique”. Aquest és un terme políticament incorrecte que es fa servir per descriure l’abús polític per part d’algú en una posició de poder. Això és totalment inacceptable quan s’està fent referència a qui fou democràticament escollit President de Catalunya durant 23 anys.
_____
Podeu llegir totes les pàgines d’aquest especial de The Economist a través dels diferents vincles (1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 i 11)
