Edició 2313

Els Països Catalans al teu abast

Diumenge, 24 de novembre del 2024
Edició 2313

Els Països Catalans al teu abast

Diumenge, 24 de novembre del 2024

Carta als presos polítics

|

- Publicitat -

                      

Publicitat

             Benvolguts presos,

            En el temps que s’està realitzant un judici que no se sap si els jutges que formen el tribunal seran capaços d’aplicar justícia, perquè es veuen, noten i comproven impediments i obstacles als advocats defensors, i, a vegades, sembla que el que es vol és que els testimonis puguin certificar un pensament preconcebut dels membres del tribunal, especialment de qui el presideix; doncs en aquest temps, m’inunda una profunda desolació, des del començament de la vostra injusta obligació de romandre com a càstig a la presó, a diferents presons espanyoles i a algunes de catalanes. Mai no he pogut ni he volgut creure que fos justificada la vostra estança obligatòria per mandat judicial a cap presó. Encara que ho diguin els que han perdut la xaveta del PP i de Cs, vosaltres no sou delinqüents, per molt que ells s’encaparrotin a predicar-ho i divulgar-ho. Vosaltres sou polítics empresonats perquè heu complit amb el mandat popular. Només falta veure que quan intentau o s’intenta posar en marxa la República, com la diputada de l’oposició Sra. Arrimadas es dedica a explicar que no existeix. Aquesta senyora corre darrere els vostres a llevar els llaços que posen, a esborrar els cartells que demanen que sortiu de la presó, o a rectificar els discursos independentistes.

              No fa gens de gràcia que els polítics de dretes i la caverna mediàtica, i fins i tot el rei, posin per davant del concepte de democràcia, el de la llei. És la discussió que els convé. Diuen que sense llei no hi ha democràcia, i nosaltres creim que és sense democràcia que no hi ha llei. A Atenes, primer es va exercir la democràcia a la plaça pública i gràcies a aquesta democràcia varen sorgir les lleis que varen permetre conviure democràticament. I a la sentència de 22 de juliol de 2010 del Tribunal Internacional de Justícia de la Haya es va declarar el següent: “Declaram que no existeix en Dret Internacional cap norma que prohibeixi les declaracions unilaterals d’independència. Declaram que quan hi ha contradicció entre la legalitat constitucional d’un Estat i la voluntat democràtica, preval aquesta segona, i declaram que en una societat democràtica, a diferència d’una dictadura, no és la Llei la que determina la voluntat dels ciutadans, sinó que és aquesta la que crea i modifica quan sigui necessari la legalitat vigent.” Si no són ases, és bo d’entendre.
           
            Així que és una gran injustícia que se vos hagi empresonat, perquè heu demanat el parer al poble, a la plaça pública com a Atenes, en forma de referèndum. Ho heu fet pacíficament i l’Estat ho ha volgut impedir de manera violenta, dedicant una gran part del pressupost a pagar gent, forces de seguretat de l’Estat, perquè fessin perdre aquesta seguretat al poble, que semblava que no era el seu poble, el poble català. 

            No puc estar d’acord amb aquesta justícia ni amb aquest estat que permet aquests greuges contra els representants del poble. Per això, durant moltes setmanes he dedicat els articles a protestar sobre aquesta injusta situació i a demanar la vostra llibertat. Sé que contra ments que volen venjança, és difícil aconseguir res, però he deixat com a testimoni la meva protesta i he fet saber als que no estaven convençuts, als que estaven manipulats que s’ho haurien de fer mirar, que trobarien pocs arguments per defensar una injustícia tan gran. Esper i desitjo que el judici en què vos trobau immersos no sigui una farsa, encara que pensi justament el contrari, i que realment passi allò que és tan difícil i que és la vostra absolució, com ja ho ha estat a uns quants tribunals europeus, com a mínim que se vos absolgui de rebel·lió i de sedició, que no han existit més que en les ments pertorbades de persones que no els ha funcionat la raó. Persones amb ments tan brillants, que en veure imatges de molta gent congregada que rebia estopa per part de la policia i la guàrdia civil, han volgut veure muralles humanes llançades contra els cossos i forces de seguretat de l’Estat. Esper i desitj que aviat la presó només sigui un mal record i un malson. Que així sigui. Si no és així, Espanya haurà confirmat que fa estona que no és una democràcia.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut