- Publicitat -
M'agrada el teu partit, utopia, perquè tens nom femení i secretària general també femenina. Suposo que les coses del meu país aniran molt millor, no dic pas perfecte, portades amb un tacte i “savoir-fair” del sexe contrari i diferent, del que fins ara sempre ens han manat. Ara hi han dos partits que també tenen un nom femení (CiU i Iniciativa) però els caps principals són masculins i no m'acaben de convèncer.
Entenc que tu t'asseuries en una taula per escoltar a tothom i arribaries a molts acords sense cap mena de problema, no com altres que si veuen que no poden pessigar una mica de poder, posen entrebancs a qualsevol acord beneficiós per a tothom, i sobretot penso que els polítics del teu partit no serien tan barroers com els dels altres partits, que només saben insultar i criticar-se entre ells.
Fins ara no he trobat cap partit que em fes el pes, que no em digui mentires i em faci falses promeses que sap que no complirà, però del teu Esperaria : que fos molt bondadós amb els més desfavorits, que poguessis treure'ls del pou on estant enfonsats per poder veure una mica la llum i no la foscor absoluta, on la pobresa cada dia és més evident.
Somniaria : que l'odi i l'enveja, esport nacional d'aquest país, passessin a millor vida. Tu podries eliminar aquestes dues xacres dels altres partits polítics? Estic segur que sí! Tots n'estaríem molt contents!
Desitjaria : i penso que el teu partit ho aconseguiria, promoure l'il-lusió en el meu poble veient com cada dia hi ha més feina per a tothom, fins arribar al final de la teva legislatura amb un atur zero, o gairebé. Anhelaria : que la justícia fos justa, motiu per el qual es va crear i no pas per afavorir més a uns que a altres; que fos igual per a tothom i no com ara, que segons quin “status social” tens, et protegeix o et condemna com un vulgar malfactor. Ja saps, que els de “dalt” mai són considerats dolents i culpables, són vividors i servidors del diner. I això s'ha d'arreglar!
Voldria : que els bancs encara que perdessin diners, haguessin d'espavilar-se ells sols, i no els hi aboquessin diners a cabassos quan van maldades. Al revés de la gent normal, que sinó poden pagar els hi prenen tot i es queden sense res. Oi que ens faràs aquest favor? La gent corrent com jo, segur que a les properes eleccions tornaríem a votar el teu partit.
Demanaria també : que els polítics del teu partit – i suposo que seria així – no diguessin mentires contínuament, doncs fins ara els partits que han manat no se n'han sortit. Manés qui manés, les mentires han sigut el nostre pa de cada dia!
Però sobretot t'Animaria : perquè els membres del teu partit fossin honrats i no abocats a la corrupció. No com ara, que tothom es fa dir innocent fins que es demostri el contrari, però aquest “fins que es demostri”, mai arriba a demostrar-se i no sabem si aquella honorabilitat de la qual presumeixen molts polítics és certa o no, i si la corrupció en que han pogut caure és calumnia o és veritat.
Desitjaria : i penso que el teu partit ho aconseguiria, promoure l'il-lusió en el meu poble veient com cada dia hi ha més feina per a tothom, fins arribar al final de la teva legislatura amb un atur zero, o gairebé. Anhelaria : que la justícia fos justa, motiu per el qual es va crear i no pas per afavorir més a uns que a altres; que fos igual per a tothom i no com ara, que segons quin “status social” tens, et protegeix o et condemna com un vulgar malfactor. Ja saps, que els de “dalt” mai són considerats dolents i culpables, són vividors i servidors del diner. I això s'ha d'arreglar!
Voldria : que els bancs encara que perdessin diners, haguessin d'espavilar-se ells sols, i no els hi aboquessin diners a cabassos quan van maldades. Al revés de la gent normal, que sinó poden pagar els hi prenen tot i es queden sense res. Oi que ens faràs aquest favor? La gent corrent com jo, segur que a les properes eleccions tornaríem a votar el teu partit.
Demanaria també : que els polítics del teu partit – i suposo que seria així – no diguessin mentires contínuament, doncs fins ara els partits que han manat no se n'han sortit. Manés qui manés, les mentires han sigut el nostre pa de cada dia!
Però sobretot t'Animaria : perquè els membres del teu partit fossin honrats i no abocats a la corrupció. No com ara, que tothom es fa dir innocent fins que es demostri el contrari, però aquest “fins que es demostri”, mai arriba a demostrar-se i no sabem si aquella honorabilitat de la qual presumeixen molts polítics és certa o no, i si la corrupció en que han pogut caure és calumnia o és veritat.
Finalment, tindria una alegria molt gran que solucionessis una cosa, però no crec que poguessis fer-ho, perquè depèn dels altres. Amb tot, sàpigues que : Xalaria fins l'embogiment, veure com un dia el veí no ens insulta ni menysprea i ens deixa ser el que volem ser. Veure com no ens posa més pals a les rodes perquè no puguem avançar cap a la fita que volem arribar , i que és la llibertat del nostre poble. I sobretot, sobretot…, no haver de demanar cada dia perdó, pel sol fet de ser catalans!!
Bé, com que el teu partit ha nascut impregnat d'utopia, que políticament vol dir : “Concepció imaginària d'un govern ideal”, penso que et serà difícil poder governar i arranjar tot el que he esperat, somniat, desitjat, anhelat, volgut, demanat, animat i xalat.
Ring…ring…Òndia, el despertador! Quin ensurt…però quin somni més bonic! No recordava que avui haig d'anar a l'oficina de l'atur.
Publicitat
