Carta a una ecologista

Ets una persona que sempre has tingut una gran sensibilitat pel territori abans que es posés de moda la paraula sostenibilitat. De fet, ets d'aquella minoria que va formar part o donar suport a Nacionalistes d'Esquerra, moviment que va incorporar de forma prematura en el seu programa, la defensa del territori i la proposat de models energètics alternatius. Més tard has circulat per diverses opcions verdes fins a recalar en moltes ocasions com a votant d'Iniciativa, quan aquesta formació deixà endarrere la seva component comunista i abraçà la filosofia verda.
Ara mateix, però et trobes que feliçment el concepte de sostenibilitat s'ha anat estenent pel conjunt de les forces polítiques, cosa que et fa feliç. Però també és cert que molts cops els discurs o bé és retòric o bé encobreix importants contradiccions que es mouen contra un progrés real de Catalunya cap a un país sostenible. D'una banda els més nou vinguts- els grans partits de la sociovergència- parlen de sostenibilitat però continuen apostant per opcions que atempten a l'equilibri: transvasament del Roine, de l'Ebre , EuroVegas etc. Però d'altra banda sigui per l'edat que tens, sigui per la teva formació acadèmica, cada cop t'està allunyant més de l'ecologisme interessat, d'aquell que aglutina plataformes del No perquè determinada instal.lació se'ls hi fa al costat de casa.  Pretendre una Catalunya sostenible, sense dependència energètica i oposar-se sistemàticament als parcs eòlics. O bé de l’ecologisme conservacionista que mab l’obsessió de preservar paisatges naturals salvatges en foragita fins i tot les activitats tradicionals agràries, ramaderes, caçadores o pesqueres, provocant dos efectes negatius: la fuga de la població que és la què manté el territori endreçat provocant el deteriorament d’espais naturals ( amb incendis o el podriment d’espais aquàtics) i la disminució de la biodiversitat que provoca l’estat salvatge pur molt per sota de la que proporciona un paisatge mosaic humanitzat i les activitats tradicionals controlades.
Totes aquestes reflexions et fan ser cada cop més suspicaç sobre certes etiquetes verdes, oimés quan aquestes estan molt poc implantades en el territori on han de ser pagesos i ramaders els principals aliats d’una autèntica biodiversitat. Llavors conscient que el 60% del territori català és zona rural i en aquest espai només hi ha tres forces polítiques: CiU, PSC i ERC, estàs plantejant-te el vot als republicans. De fet, persones que coneixes amb la teva sensibilitat a la Catalunya interior són electores, membres o representants municipals d’Esquerra. Per això no t’estranya saber que Esquerra Republicana – que havia absorbit la major part de Nacionalistes d’Esquerra- ja es va definir com a partit ecologista l’any 1993, en el mateix moment que s’aprovava la seva Declaració ideològica, on també es definia per primer cop com a independentista i amb vocació de Països Catalans.
I encara una altra raó que és determinant per l’aposta ecologista d’Esquerra. Precisament ara que molta gent és conscient que estem davant d’una crisi global de sostenibilitat i que Europa amb la seva crisi econòmica, només se’n sortirà si aposta urgentment per l’economia verda. És a dir que Europa ha de ser la punta de llança del canvi de model productiu i només així es crearan desenes de milers de llocs de treball. I qui crearà aquests llocs de treball són empreses i empresaris convençuts d’aquest economia verda i que jugaran en el marc d’una economia de mercat regulada. Per això, les actituds rotundament contràries al mercat i amb una visió una mica tradicional de la confrontació de classes et fan veure que aquest ecologisme anti-empresarial no és pragmàtic.
I finalment, comparant el que fa Espanya amb el que fan els països petits del nord d’Europa, la pregunta que ja et respons és: no queda clar que tenir un Estat propi, com sempre ha defensat ERC, ens donarà tots els instruments per practicar una política ambiental avançada?