Aquesta setmana m'han convidat al meu antic Institut d'Ensenyament mitjà a realitzar una sèrie de xerrades amb tots els grups de batxillerat sota la temàtica de la recerca de treball. Si em permeten els resumeixo el que els vaig dir. Podria ser d'interès per altra gent./
El món està experimentant canvis irreversibles. El planeta i la humanitat s'enfronten a un repte enorme de sostenibilitat. Europa esdevindrà un geriàtric mentre els continents a l'alça seran el subcontinent indi i l'africà. L'Estat del Benestar que hem conegut caldrà lluitar per a què doni iguals o millors serveis sense tanta despesa. No es podrà gastar allò que no som capaços de produir en ingressos./
L'escapisme fiscal de les grans fortunes i les multinacionals és una lacra. I mentrestant per les dues raons sobredimensió d'allò públic i frau fiscal es cau en un endeutament que és un risc per la democràcia. Hi haurà una oposició entre Estats eficients, transparents, proporcionats contra ineficients, opacs i desproporcionats./
La Bombolla immobiliària o financera ens hauria de curar d'errors. Els llocs de treball de guany fàcil s'han acabat. No es pot repetir l'error, si venen nous temps de vaques grasses, on les indústries i constructores agafin gent sense haver acabat els estudis. / No podrà ser que el progrés es centri en l'acumulació de béns materials i el consum. Caminarem cap el benestar de la frugalitat, el de la felicitat per càpita. /
Caldrà passar de l'individualisme a la cooperació. De la civilització d'allò ràpid a la civilització d'allò lent. En el món una dualitat es donarà entre deserts intel·lectuals o de baix coneixement i illes d'alt coneixement entorn de ciutats-nació. Per sort nostra Barcelona/Catalunya és una d'elles: l'única de la Mediterrània sota el paral·lel de Suïssa, juntament amb Israel.
Un cop situats en el món que ve o que hauria de venir, si no volem que peti tot, anem a veure alguns suggeriments per enfocar el propi currículum laboral. /
1. No tothom acaba treballant en allò que s'ha imaginat de jove o per allò que ha estudiat. 2. És improbable que el primer treball o vocació sigui el de tota la vida. No cal, per tant, angoixar-se en la tria. 3. Una cosa és la vocació que molts cops no pots dur a la pràctica per la realitat del mercat d'ocupació i l'altra és la funció laboral on pots desenvolupar totes les teves capacitats personals que no són necessàriament les acadèmiques. Per tant, el més important és estar satisfet de la funció que un té en el treball i a la societat. /
4. Cal saber doncs, quines són les pròpies aptituds: persona ordenada, rigorosa, polida, creativa, xerraire, riallera, seriosa,… I cal que aquestes aptituds te les validin qui et coneix. /
5. També és important saber quins són els nostres valors. Tant si treballes per un altre com si muntes la pròpia empresa cal saber amb quins objectius, que venen determinants per uns valors: benefici fàcil, benefici a qualsevol preu, finalitat social, finalitat cooperativa, principis ètics i solidaris, finalitats protodelictives… 6. Les professions en que es treballarà als països desenvolupats la major part de gent en els propers anys no són cap dels que coneixem ara mateix. Com per exemple els milions de persones que es mouen a l'entorn de la producció, venda i gestió dels mòbils eren inexistents fa 15 anys. /
7. Totes les professions amb valors positius, són dignes; i moltes són necessàries per la comunitat. Només hi ha condicions laborals indignes o finalitats indignes quan es tracta de perjudicar a d'altres. 8. Als països mediterranis la confiança personal pesa molt en la incorporació laboral. Cal moure's primer en cercles de gent coneguda o familiars. Però no demaneu l'enxufe. No és ètic i és una mala inversió personal. / 9. No cal encarrilar tots els esforços a ser un assalariat. Cal també llançar-se i fer d'emprenedor. Una S.L o una Cooperativa poden ser una base per construir un bon equip jove. /
10. Treballar a l'estranger durant una temporada també és una bona opció. 11. Malgrat la robotització als joves d'ara encara no els tocarà la substitució massiva de certs llocs de treball per robots. I en tot cas no actuem com els ludites, aquells treballadors que cremant màquines pensaven que frenarien la industrialització. /
12. Suggeriment final. Una vida austera no és menys feliç que una vida consumista. Dels teus ingressos n'ha de sortir el menjar, l'allotjament, l'estalvi per inversions i l'estalvi per emergències. A quatre parts iguals. No caigueu en l'error de gastar quasi tot el sou en hipoteques per pis o cotxe. Si t'hipoteques que sigui per estudiar./
En tot cas, qui vulgui treballar donant sentit a la seva vida laboral, que enfoqui la seva recerca de treball o la seva creació de noves empreses cap els reptes de la societat que seguint la pista de la OCDE va detectar la comissió redactora del Pla Nacional de Recerca i Innovació de Catalunya. /
Aquest pla, aprovat per consens el 2008 entre partits, sindicats, patronals i universitats, marca els següents reptes on Catalunya podria excel·lir: Mitigació i adaptació al canvi climàtic. Eficiència energètica i energies renovables descentralitzades. Gestió i planificació de l'aigua per a un us sostenible. Edificis, ciutats i territoris per viure, generar valor i conviure. /
Aliments de qualitat, saludables i plaents. Prevenció i cura en un sistema de salut sostenible, viable i universal. Creació d'entorns d'aprenentatge efectius al llarg de la vida. Excel·lència i democratització dels productes i serveis culturals. Emocions i sensacions pel lleure, el desenvolupament personal i el dia a dia. Cohesió social i gestió de la complexitat social per generar oportunitats. Desenvolupament d'una societat de serveis. /
Seguretat de persones, béns, informació i territoris. Generació i gestió del nou coneixement punter i tecnologies transformadores. Desenvolupament de materials, sistemes de producció i ecoproductes (economia circular). Innovació, transformació de les organitzacions i noves formes de treball. Millora dels mecanismes de governança socioeconòmics i polítics./
No sé si les meves paraules van sorprendre als i les alumnes de batxillerat. Però sempre he partit de la base que la veritat és la millor medecina per a l'angoixa./
http://www.economiadigital.es/cat/notices/2016/03/carta-a-un-batxiller-81235.php
