Diumenge, 3 de febrer, vaig veure des de casa els Premis Gaudi, com molts catalans que ens agrada el cinema. La vaig veure sencera: pràcticament vaig néixer a Vídeo Instan, així doncs, m'agrada estar al dia de qualsevol event relacionat amb el cinema, i més si els comentaristes són Àlex Gorina i Jaume Figueras, que conjuntament amb la meva mare i el Pere Vall, són les persones que més saben de cinema de tota Catalunya. Vaig sentir crítiques al Govern, a les retallades, a la pujada de l'IVA en cultura, agraïments al públic que encara va al cinema, reivindicacions sobre que la cultura és de tots, peticions de confiança perquè no es retirin les subvencions al cinema… i fins i tot una fantàstica Candela Peña demanant que la truquin més sovint per treballar. Vaig veure, com sempre, els actors, directors, tècnics, estil·listes, maquilladors i tota la gent del cine gaudint d'una nit de festa i demanant la continuïtat del cinema català.
I, des del sofà de casa meva, un cop més veient uns premis de cinema, em vaig preguntar: i nosaltres? Què passa amb els videoclubs? Sembla que ningú recordi que, durant més de 25 anys, el nexe d'unió més comú i més econòmic entre el públic i la pel.lícula ha estat el videoclub. Primer, el cinema, i, després, nosaltres. I, a més, aquí tenim las pe.lícules durant anys, esperant que algú vulgui tornar a veure , per exemple,”Pa negre” després de la seva estrena al cinema. Les guardem amb carinyo, i això té un cost, i ningú no ens ha ajudat mai des de les institucions.
En els darrers anys, més de 30.000 llocs de feina s'han perdut a l'Estat espanyol a causa de la pirateria per Internet. I la gent del cinema no en parla en les seves aparicions públiques! Ni als Gaudí ni als Goya. A Internet, les vostres creacions es veuen gratis, i, senyors de la indústria, no en dieu res. Nosaltres fa anys que estem al vostre servei, gent del cinema, oferint al client tant el títol més taquiller de l'any com la primera vostra películ·la que no es va estrenar ni al cinema. Molta gent que estava al BTM la nit dels Gaudí ha vingut a la meva botiga, públic i premiats, i molts heu fet ús del nostre arxiu per realitzar la vostra feina… i ara Ningú no ens ho agraeix, ningú no ens recorda, i cada cop som menys. I em pregunto, amb molta pena: ¿quan Vídeo Instan tanqui, després de tants i tants establiments que ja ho han fet, algú ens trobarà a faltar?
Senyors del món del cinema, català i espanyol, recordeu que els videoclubs (físics o digitals) també existim i formem part de la indústria. I si una peça de la cadena industrial falla, tot se'n va en orris.
Atentament,
Aurora Depares, Directora de Vídeo Instan (Barcelona)
