Fa uns dies vaig escriure aquest article, el primer d’una sèrie de tres. Ho dic d’entrada per tal que quedi ben clar que sóc un fan de la televisió pública catalana. Però sobre el futur de TV3 es corre el risc de confondre els debats. Una cosa és no cedir ni un mil·límetre en la necessitat de tenir Televisió de Catalunya com a principal operador audiovisual, tant per a la indústria com per a la necessitat d’autocentrament nacional del Principat. Però una altra de ben diferent és entendre que el model està canviant i que l’existència d’una televisió privada en català també pot ser molt beneficiosa i desitjable sigui del Grup Godó o d’una altra empresa del país.
El servei públic de TVC es mantindrà amb talent i recursos però això no està renyit amb replantejar-se si la macroestructura de la televisió pública té avui el mateix sentit que abans. Però d’això en parlaré en el proper article.
El primer debat cal ofegar-lo de bones a primeres perquè no resisteix un mínim de bones intencions. Rere els que diuen que en temps de crisi tenir una televisió pública com la catalana com a competidor en el mercat publicitari i que representa una despesa innecessària, no hi ha res més que un nou intent de considerar els catalans com un poble de segona que no té dret a jugar a primera divisió. En canvi, rere la necessitat de racionalitzar una gran empresa pública i constatar la realitat de la producció televisiva actual hi pot haver molts més matisos, i molt rics per cert, sense perdre l’objectiu final que no és altre que potenciar els continguts audiovisuals en català.
Parlem clar. El Grup Godó s’equivoca posant en dubte el model de TV3 perquè fins ara el seu model televisiu amb 8TV ha sigut erràtic i impropi d’una televisió catalana – amb una concessió pública catalana, per cert – i , justament, no pot presentar massa bones credencials, començant per moltes sèries i pel·lícules en castellà. Potser primer calen fets i després les paraules.
Però i si el Grup Godó adoptés el model de RAC1 a la televisió? No seria beneficiós i desitjable per al país? Algú lamenta que els interessos privats del Grup Godó a través de RAC1 hagin aconseguit finalment ampliar notablement l’audiència de ràdio en català? Algú s’ha fixat, només escoltant els informatius, que la línia editorial de compromís amb el país de RAC1, ni que sigui per allò de la jerarquització de la notícies i a quins temes es presta atenció, és molt més nacional que la de Catalunya Ràdio?
RAC1 ha comptat entre les seves grans estrelles radiofòniques amb professionals compromesos amb el país. Si aquests produïssin programes a 8TV seria motiu de celebració. Algú pot acusar-me de càndid. Que no pateixi. Com molta gent sóc conscient de qui és i de què va el Grup Godó. Mai oblidaré una noticia que protagonitzava la portada de La Vanguardia amb el torero José Tomàs que demostrava que, a vegades, aquest rotatiu també viu, com molts, realitats paral·leles. Però una cosa no treu l’altra.
Fa molts anys vaig treballar mig any a TVE. Un dia vaig haver d’anar a entrevistar una persona a Manresa. Res, una cosa breu, cinc minuts per tenir un parell o tres de talls per a un reportatge i cap a casa. Amb el càmera i jo mateix n’hi havia ben bé prou. Però érem cinc: el xofer, el càmera, el tècnic de so, el productor i un servidor. No cal dir res més. Això era cap a migdia i abans de dinar ja tornàvem a ser a Sant Cugat. Tot l’equip, és a dir els altres quatre, em volia crucificar perquè havíem arribat abans de l’àpat i per culpa d’això no cobrarien les dietes. Després vaig saber que el productor havia estat el guàrdia jurat de la recepció, que el tècnic de so era un reciclat que feia de fuster als platós i d’oca a oca i tiro perquè em toca. La qüestió era justificar com fos, llocs de treball ineficients i com a resultat: una colla de poltrons.
Però és que no fa massa temps a Televisió de Catalunya en va passar una de semblant. I és que un programa diari que s’havia de fer amb gent de la casa no es va poder produir perquè, com que la preparació encavalcava el personal d’un torn amb el de l’altre, ningú semblava disposat a flexibilitzar el seu horari. En conseqüència, personal propi matant les hores com podia però cobrant igualment, això sí, i TVC contractant el programa a fora, és a dir, duplicant costos.
La qüestió no és tant si rebaixar un 5% del sou dels prop de 2.000 treballadors de TVC justifica els llocs de treball, sinó la seva vertadera funció. Que calen tots, doncs endavant les atxes i gràcies pel sacrifici. Que no, doncs estem llençant un 95% restant del sou d’una part de la plantilla. I per entendre això, abans ningú no em salti a la jugular, insisteixo que en un proper article explicaré exactament què vull i perquè ha passat. I consti també que aquesta reflexió val per a tot el sector públic.
TVC no serà ni millor ni més forta per tenir una estructura que amb el pas del temps i la dinàmica del sector pot haver quedat obsoleta, ni 8TV serà el que no és ara per demèrits propis, atacant TV3. I si el problema és si TV3 ha de participar o no dels ingressos publicitaris tinc una solució i es diu independència com vaig escriure fa temps en relació al cinema. Seria bo, com deia, no confondre els debats.
