L'altre dia tafanejant per Internet, em va aparèixer a la pantalla un article que després d'haver-lo llegit, vaig comprendre la gran fal·lera i les ganes per arribar a asseure's en un escó del Parlament Europeu. Els interessats deuen tenir sempre present dins el seu cervell la dita llatina “Carpe diem” (Viu el moment). Un moment que viuen els nostres representants quan els votem i són elegits per representar-nos a Europa. Cal aprofitar i viure el moment. Hi ha molts “Carpe diem” a les nostres vides, però si són moments immorals que fereixen als altres, s'haurien de deixar passar sense aprofitar-se'n.
Dit article ens fa saber que, ser diputat a Europa és una autèntica ganga. Un eurodiputat cobra 8.020 euros bruts al mes, que després de pagar un impost comunitari molt baix i una assegurança d'accidents, li resten 6.250,37 euros nets al mes. Però això no és tot, ja que els parlamentaris cobren 304 euros per a “allotjaments i altres despeses” per cada dia que assisteixen a la cambra europea. Si multipliquem aquests 304 euros pels quatre dies a la setmana (de dilluns a dijous) el resultat és d'una mica més de 4.800 euros mensuals que s'han d'afegir al salari. Sumem i veiem que al cap del mes un eurodiputat s'embutxaca: 6.250+4.800 = 11.050 €.
No us penseu que acaba aquí “aquest moment que cal aprofitar”. Cada parlamentari disposa de 4.299 € mensuals per a despeses corrents d'oficina (telèfons, enviaments postals, compra i manteniment d'equips informàtics…), això és: per portàtils nous, segells, tinta per a impressores, CD i altres galindaines d'oficina. Suposo que per comprar una goma, un bolígraf o un retolador, deuen demanar un suplement. Mare de Déu!, 4.299 € ( 715.280 ptes al mes) per a estris d'oficina (?). Deuen canviar-se el mòbil i l'ordinador cada setmana.
I això no és tot. Cada eurodiputat disposa de 21.209 € mensuals per contractar fins a quatre assessors. Pot triar a qui desitgi. Fins al 2009, els triats eren amants dels eurodiputats, cònjuges o familiars. Actualment diuen que aquests 21.209 € estan més controlats, però sabent com és l'ésser humà podem imaginar-nos els tripijocs possibles que es deuen produir, per embutxacar-se cada mes el màxim d'aquests diners.
Encara més. Si aquests cinc anys o més que pot durar la seva permanència al Parlament Europeu no els hi hagués omplert prou la butxaca, els eurodiputats tenen dret a una jubilació en complir 63 anys que se suma a la jubilació que reben al seu país, i que és independent del temps que hagin exercit d'eurodiputat.
També, en concloure el seu mandat, tenen dret a una indemnització transitòria que equival a un mínim de sis mesos de salari, ampliables a 24 segons els anys que hagin estat a l'escó del Parlament Europeu.
Els viatges no els hi costa ni un euro, ja que són gratis. A més ho poden fer en classe “bussines”, si és en avió, i en primera si és en vaixell o tren. Si viatgen en el seu cotxe, tenen la gasolina pagada i cobren 0,50 € per kilòmetre recorregut. Així mateix tenen els peatges pagats i l'excés d'equipatge als avions.
Ah! I tot això per treballar 134 dies a l'any, 100 menys que un empleat de qualsevol altra feina. Treballen de dilluns a dijous i set divendres a l'any. Pobrets!! Quin patir! Quin cansament! Quin neguit! Quin estrès!
Totes aquestes xifres les multipliquem per 785 eurodiputats; hi afegim el salari d'un President, 14 vicepresidents i 5 qüestors (el salari dels quals deu ser més alt) i veurem quines penques té el Parlament Europeu que hem de votar cada cinc anys, perquè segons diuen, puguin defensar els nostres drets. Amb aquesta malversació de diners demostren la seva poca vergonya, i només defensen descaradament les seves butxaques.
A mi, aquest Parlament de la Unió Europea que no vol saber res i ni opina ni ajuda a Catalunya en el seu procés sobiranista, excusant-se que és el govern d'Espanya qui ens ho ha de solucionar, i que aquest govern espanyol que forma part d'aquesta Unió Europea, només augmenta, aquest 2014, la meva jubilació 3,36 € respecta l'any anterior, ni defensa els meus drets ni la meva butxaca. M'estranya el percentatge de gent que vota a les eleccions europees, sabent aquestes xifres indecents que reflecteix aquest article que vaig trobar l'altre dia a internet.
Els que ens amenacen de quedar fora d'aquesta Unió Europea si aconseguim la nostra independència, no sé si amb el temps els hi hauríem d'estar agraïts per la seva clarividència.
Això sí, primer ens amenacen i després ens apliquen retallades que mana aquest Parlament Europeu i que són necessàries perquè hem de practicar l'austeritat; pràctica que els polítics de la Unió Europea se la passen per l'arc de triomf. Si són veritat totes aquestes xifres, als polítics els hauria de caure la cara de vergonya demanant sacrificis al poble ras i curt, aplicant baixades de sou als funcionaris i congelant pensions als jubilats.
Com vaig dir en un antic article meu: “L'austeritat els polítics la prediquen però no la practiquen”
Aquesta immensa despesa només pertany al Parlament Europeu, però també hi ha a la Unió Europea altres institucions com: Consell de la Unió Europea, Comissió Europea i Consell Europeu (no confondre amb el Consell de la Unió Europea). Pensem amb els càrrecs i més càrrecs que això representa, amb els seus salaris corresponents. Em faig tres preguntes: Calen aquests salaris indecents i d'escàndol del Parlament Europeu? Cal pertànyer a aquesta Unió Europea, on segons alguns tot són avantatges, i d'altres diuen que valdria més no ser-hi? Veient com al començament alguns països no van veure bé pertànyer a la CEE i van crear l'alternativa de l'EFTA, i actualment altres països s’estan plantejant sortir de la Unió Europea, no seria millor entrar a formar part de l’EFTA?
Aprofiteu i viviu el vostre “Carpe diem” particular que us trobeu en un moment de la vostra vida política, però no espereu el meu vot en cap de les eleccions europees que encara tindré ocasió de participar, abans de “passar avall” com deia Josep Pla.
No vull participar en una farsa, on pocs són beneficiats en grau superlatiu i als altres (la majoria) ens voleu fer creure que votant cada cinc anys pels vostres interessos particulars (i quins interessos!) la nostra vida serà millor.
