Aprofitant un dels viatges a l’estranger, per cert d’una eficiència sovint dubtosa, el vicepresident del Govern senyor Carod ha declarat que el lema de la manifestació li sembla “perfecte”, i el fet que la marxa de dissabte “pugui anar encapçalada per la bandera nacional del país és el missatge més potent i més fort simbòlicament al qual podem aspirar”.
Carod que des que va entrar al Govern ha tingut un paper molt trist (per molts, també abans d ‘entrar-hi), un paper sovint contrari a les intencions del seu partit, i sempre en una actitud de dama de companyia, ha recolzat al seu superior, en una demostració que manar de retruc suposa pagar el preu d’oblidar principis i promeses.
Omnium va començar a preparar ja fa molts mesos la manifestació del dissabte. Moltes entitats cíviques, moltíssimes, s’hi van ajuntar. Els partits van mantenir-se discretament silenciosos fins els darrers dies i no van participar en l’organització encara que ara siguin consultats com a participants.
El lema de «Som una nació: nosaltres decidim” ha de ser suficient perquè institucions, partits i persones decideixin assistir-hi o no. El que no val és que ara es vulgui, amb pressions de tot tipus, difuminar el missatge i tant se val si ho fan el President de la Generalitat o el president de l’associació de veïns de l’escala. No s’hi val, i prou.
Qui vulgui anar a la manifestació del dissabte, ho ha de fer convençut que el lema és exactament el que volem. La senyera, símbol del país, ha d’estar present milers de vegades a la manifestació però no pot fer el paper de devaluadora del missatge.
I si finalment manca algú darrera de la pancarta amb el lema serà llàstima, però la manifestació haurà jugat amb cartes netes i no marcades.
