Carmen, per fi has anunciat el que tant esperaves. El que, de ben segur, ansiosament havies filtrat al teu cercle més proper.
Se’t feia difícil contenir-ho. Va quedar palès el gran dia. Irradiaves satisfacció. Miraves de reüll al pare, a qui et tiraries sense contemplacions (gaudint més que amb en Sostres, evidentment). I en el posat de ministra, no podies amagar el tic pseudoprogre d’acostament puntual a la plebs, de bondat sociata, de perdonar la vida als qui no formem part del clan. Diria que has experimentat incomprensió durant amples jornades…No és per tu. Són ells, la gent vulgar i estranya al guió del dia a dia.
En la presentació del teu Pla, però, has fet trampa. I no t’ho puc deixar passar. Et diré que no anem gaire bé si ens fixem en el que apuntes, que el 80% dels joves entre 22 i 30 anys té, en el cas més afortunat, uns ingressos màxims de 22000 euros bruts a l’any. Perquè, digues-me la veritat, el pla d’impuls a l’emancipació l’has pensat per als joves, o per als fartons que viuen de llogar pisos a la gent jove? Quan estimes que del pla se’n beneficiaran, aproximadament, set-centes mil famílies, què vols dir? No hem quedat que era per a joves d’entre 22 i 30 anys? Quants d’aquests han format famílies? Quines són, per cert, les condicions d’aquest pisos? Desconec si, darrerament, has hagut de passejar-te gaires barris de Madrid buscant un cau on viure. Jo sí, a Barcelona, i t’asseguro que les condicions són depriments. Garanteixen condicions els del teu Pla? Tens idea de l’estat dels pisos de lloguer d’avui?
Apuntes que has fet 21 reunions prèvies. Assegures que has parlat amb tots els sectors implicats: representants de joves, consumidors, sindicats, sector de la construcció i immobiliari, i municipis. I, només has fet 21 reunions? Què ens fots el pèl, Carmen?
I dels 200 euros què en farem? Has descobert la llebre. Els llogaters frisen per incrementar el preu. Visca la sopa d’all!
Mentrestant, Europa avança en sentit contrari. Europa intervé en l’habitatge, hi colla entitats bancàries, tendeix a establir un percentatge destinat al lloguer sobre el total dels ingressos mensuals. Tendeix a l’habitatge concertat. Garanteix qua-li-tat de vida per als joves; sous i formació digna. I tu, arribes amb un sac de crostons de pa sec?
