Carlos Chamarro “Amb el Tricicle vaig participar a la clausura dels jocs Olímpics de Barcelona”

 “Si treus un personatge de dins és que estava dintre teu,”

Carlos Chamarro es va fer conegut per al gran  públic, interpretant a

Julian Palacios a “Camara Café “de Telecinco, però Carlos Chamarro és

molt més que aquell personatge, en aquesta entrevista intentarem

coneixe’l  una mica mes a fons al Carlos.

-En quin  moment vas saber que volies ser actor ?

Mai m ‘ho vaig plantejar en realitat, em va venir com a resultat

D’estudiar en una escola un taller de mim (escola Timbal de Barcelona) i

desprès a l’institut del teatre de Bcn

-Que et van dir a casa?

 No en van dir res perquè mai es va plantejar com algo a debat,

simplement la meva família veia que anava fent… I fins ara.

-Per a tu, què va significar “ Camara Café “? Quin record en tens

d’aquella experiència ?

  Va ser la meva presentació com actor a nivell nacional i va coincidir

amb un equip professional i humà excel·lent.

– De fet, us hem pogut veure a tot el repartiment de la sèrie

recomanant al públic que es quedes a casa, de qui va ser la idea?

 La idea va ser de l’actor Alex O Doguerthy que ens va trobar a tots 14

anys desprès aprofitant la quarantena per conscienciar a tots una mica i

amb humor…

– Et va costar molt tornar a fer de Julian Palacios ?

 Si treus un personatge de dins és que estava dintre teu, i no costa tant

fer-lo… I de fer tants capítols de Julián encara mes fàcil perquè són

moltes hores fent el mateix personatge.

-Reposició rere reposició, per què creus que és una sèrie que no passa de

moda ?

 Tenia uns guions i un llenguatge únics per a l’època dinamisme,

personatges com de còmic, la duració dels esquetxos.

– Si “Camara Café” reflectia l’ambient i els tòpics d’una oficina, diries

que Gym Toni mostra la fauna dels Gym i les criatures que el freqüenten ?

Si i encara diria que a un gimnàs hi ha més diversitat gent que vol

sentir-se bé fent esport, professions diferents, estatus, edats… Tot i

que eren personatges més estereotipats.

– Què tal l’experiència amb el Tricicle ? què vas fer exactament ?

Amb el Tricicle vaig participar a la clausura dels jocs Olímpics de

Barcelona i anys desprès vaig ser un dels actors clownics que

representava les seves obres teatrals antigues arreu d’Europa.

– Potser molta gent no coneix la teva faceta d’escultor i pintor. Què

t’inspira ?

  Pintar i fer escultures és algo que vaig començar paral·lelament a la

meva faceta d’actor. Vaig estudiar a l’Escola Eina i sempre ha format

part de la meva vida, m’ajuda a relaxar-me i a deixar volar la imaginació.

– Com creus que afectarà la crisi del Covid 19 a la Cultura ?

  A data d’avui no pinta bé el teatre que és la mare de la interpretació

depèn del públic en directe, si es restringeixen el número de persones pot

no sortir a compte per les productores teatrals  i empresaris del sector.

I  pel que fa respecte a la cultura en general, és un toc d’atenció greu per

les mesures que ha de prendre la gestió política del país.

– Com portes el confinament ?

 El porto molt bé, gestionant el dia a dia com quasi sempre a la meva

vida: llegint, estudiant, veient series, pintant, traient al gos, cuinant,

parlant amb la meva Gent i excepcionalment esperant a treballar més del

compte…

Salutacions!