Carbasses amb regust a aval per a Sánchez

Pedro Sánchez ha rebut menys vots dels esperats en la primera votació sobre la seva investidura. Només el PSOE i els càntabres de Revilla li han donat suport, mentre que Unidas Podemos s’ha abstingut i els independentistes li han donat un cop de porta amb un No. En total, 124 vots afimatius per 170 de negatius i 52 abstencions, cosa que no li valdrà per dijous. Una cosa ha quedat clara, però, després d’aquesta primera part de la investidura: si socialistes són capaços de pactar amb el grup de Pablo Iglesias, hi haurà govern a Espanya, gràcies a bascos i catalans. Junts per Catalunya ha deixat clar el seu No i no ha donat massa senyals que canviarà la seva posició. Tindran contenta la parròquia, sabedors que no pinten res en les majories del Congrés, i també podran intentar deixar ‘en evidència’ ERC. Els republicans ja han deixat entreveure que si l’esquerra espanyola arriba a un acord (que tot i el pas al costat d’Iglesias per un ministeri no es preveu fàcil), s’abstindran, cosa que facilitarà el camí a Sánchez. I els neoconvergents més radicals alimentaran aquest discurs de l’ERC autonomista i intentaran remuntar la mala imatge que es van emportar amb el pèssim acord a la Diputació de Barcelona. Compararan peres amb pomes, vaja. Amb tot, dins l’independentisme hi ha entre divisió sobre què votar amb Sánchez i, també, indecisió. Un no sap què és millor, si enviar l’Estat a noves eleccions com es va fer uns mesos amb el risc de ‘trifachito’, o donar gratis a Sánchez un mandat, sense que hagi fet cap gest amb el sobiranisme. Potser estratègicament s’ha de facilitar un govern PSOE-Podemos (si s’acaben entenent), sobretot perquè és l’única opció que no s’ha provat. El PP ja vam veure de què és capaç, i molts dels nostres líders en patiran les conseqüències a la presó i a l’exili durant anys. El PSOE, també ho hem vist: bones paraules, però a l’hora d’avançar i posar un relator sobre la taula, revolució de franquistes, neofranquistes, i barons socialistes, cosa que comporta un bloqueig i no avançar. Però un executiu socialistes i podemites encara és un meló que s’ha obrir. I més, quan la clau anual dels pressupostos la podria tenir l’independentisme. S’hauria d’explorar, amb aquest bipartit, potser tant la via dialogada com, si no funciona, l’anar pel dret. A la llarga. En algun moment. Quatre anys és molt temps. No tenim tanta pressa ara. És un escenari nou. Falta la sentència del judici del procés.