Capellans pederastes

El Cap d’Estat de Ciutat del Vaticà, Benet XVI, expressa moltes lamentacions i diu que els capellans pederastes han de respondre davant de Déu i dels Tribunals de Justícia, però en cap moment parla de destituir fulminantment a tots els capellans vius que, al llarg de molts anys, han abusat, i estan abusant, encara, sexualment de menors. I això és el primer que hauria de fer el Cap de l’Església Catòlica. Primer desin-vestir-los de capellans. Però desin-vestir-los davant de la mateixa multitud que els va aclamar i aplaudir quan els van investir capellans. A aquesta colla de corruptors de menors, se’ls hi hauria de fer passar la gran vergonya de la desin-vestidura primer, i després posar-los a disposició de la Justícia. I si Déu existeix, a mesura que es vagin morint, Déu ja els hi passarà comptes. I si no que els comptes els hi passin els dimonis.
Benet XVI, en cap moment parla de destituir-los, perquè és ben notori que hi ha molt poques vocacions al sacerdoci. I si en fot uns quants al carrer, les seves hosts quedaran molt minses i disseminades.
I per què no hi ha vocacions al sacerdoci? Diuen que hi ha vàries respostes a aquesta pregunta. Però la que més força té, és la que responen molts possibles capellans, quan al•leguen que no es fan capellans perquè no es poden casar.
I aquesta llei que impedeix casar-se als capellans, és precisament la primera de les lleis que en Benet XVI hauria d’abolir, entre altres que avui en dia potser ja no tenen cap sentit que els futurs capellans les compleixin.
Si els futurs capellans es poguessin casar, el tant per cent de pederastes baixaria en picat, per dir, inclús, que gairebé el nombre fóra insignificant i fins i tot molt més fàcil de detectar-los, detenir-los, jutjar-los i condemnar-los.
Si en Benet XVI només es dedica a amonestar verbalment a aquests capellans pederastes i a canviar-los de diòcesis allunyant-los dels llocs on han causat el mal, el problema no quedarà eradicat donat que, els capellans desplaçats, en la primera ocasió que tinguin, tornaran a intentar de corrompre menors.
La millor solució, seria destituir-los a tots i, un cop a la vida civil, fer-los passar pels bancs dels acusats dels Tribunals de Justícia, jutjar-los, condemnar-los i que passessin la resta de la seva vida en un cul de masmorra de qualsevol castell-presó d’ultramar, com per exemple «Le Chateaux d’If» a prop de Marsella, que és on hi van tenir tancats aquells dos famosos personatges de ficció: Edmond Dantés (el Comte de Montecristo) i l’Abat Fària, de la famosa novel•la de Alexandre Dumas: «Edmond Dantés o el Comte de Montecristo». Tots els pederastes junts en aquella tètrica presó, segur que l’ambient els hi faria perdre les ganes de fer marranades amb menors. I de «Le Chateaux d’If» no en sortia ningú viu, tret de Edmond Dantés, que era el bo de la novel•la. Perquè ves a saber, quins eren els motius pels quals estava condemnat l’Abat Fària!!!