Cap on anem?

Quan Sarkozy i Merkel parlen de refundació i Obama renya a Europa, dóna la sensació que ens trobem al principi de la fi de l’hegemonia occidental al planeta. Alemaya i EUA donen lliçons als altres, però tothom té clar que és per demostrar als seus electors que encara controlen la situació: i no la controlen perquè no s’han atrevit a posar brides al capitalisme financer que és el que acabarà liquidant el capitalisme productiu.
 En aquestes circumstàncies tenim unes quantes urgències.
En primer lloc. Els qui pertanyem per la força a una de les perifèries d’Occident, que seran més perjudicades per la seva inconsistència política i econòmica d’Estats fallits, ja cal que ens apressem a escapar-nos de la ratera. Ni que sigui per enfosar-se menys que els veÏns, que és com voler reflotar amb una llosa al coll.Encarregar el full de ruta de la Transició a una Fundació no és el millor camí. Jo sempre havia pensat que les transicions es pactaven entre partits i societatcivil de forma unitària.
En segon lloc, més que mai, a vendre al món passant d’Espanya, a captar turisme internacional amb productes basats en la identitat, l’única que no es deslocalitza. I finalment, planifiquem organitzadament el que ja s’està produint de fet, una diàspora d’universitaris cap a l’Europa més innovadora. No veig perquè si als anys 60 el sector públic organitzava l’emigració dels peons, ara no sigui un bon moment de preservar la xarxa i garantir un acompanyament als cervells que inevitablement, i és molt lògic, ens deixen.
En Tercer lloc; si es vol abordar de veritat tant el salt endavant cap a la sobirania, com la gestió complicadíssima del mentrestant amb reformes en profunditat de l’estructura de l’administració, no n’hi ha prou, com fa Mas, d’amenaçar amb eleccions anticipades si no seguim al dictat les seves decisions. Les eleccions potser li donarien l’absoluta. Però ai las! Belrusconi i Papandreu van caure amb l’absoluta. I Rajoy no tardarà ni un any.
Tu mateix President Mas. De moment, només proposes algunes reformes que compatarteixo i moltes retallades sense reforma. I dir que res serà com abans. Benvingut al club dels que ja ho dèiem, fa dos anys, quan alguns déieu que la culpa només era del tripartit. Però i un cop sabem que res serà igual, cap on anem?