Tal i com retratava el programa de Tv3 ‘Polònia’, el Govern de Catalunya, almenys el president, segueix amb el ‘tour del simbolisme’. Avui n’hem vist una nova mostra. No sé què en treu Torra, com a president, de passar-se la legislatura així. Paral·lelament, el debat dels pressupostos, els d’aquí i els d’allà, comença a acostar-nos cap a una nova tempesta, que se sumarà a la que està assotant el país aquest vespre. Però per sobre de tot, avui s’ha filtrat via mitjans espanyols, com no podia ser d’una altra manera, els càrrecs que demanarà la Fiscalia General de l’Estat contra els presos polítics. l'ABC explica que el més probable és que el Fiscal demani els trenta anys amb Junqueras com a màxim damnificat, al considerar-lo el màxim exponent de ‘la revolta’.
El dilema que es presenta pel Govern català és molt clar, i humiliant. Si Pere Aragonès pretén que els seus comptes s’aprovin, el seu partit hauria d’accedir donar suport als carcellers socialistes que no pensen cedir pràcticament en res. Per anar bé, el gripau se l’haurien de menjar amb els seus socis de Govern, però ara mateix… El PSC ja ha anunciat avui (perquè converses les hi ha, per part de tothom), que cal renunciar a la unilateralitat com a primera condició per negociar. Bé, no s’hi ha renunciat de manera pública, però l’evidència és clara i demanar que es verbalitzi és simplement perquè el PSOE pugui justificar aquesta negociació amb els seus competidors electorals. I farà pressió, perquè l’augment del salari base a 900€ fa difícil l’oposició als comptes.
Tothom necessita que l’altre cedeixi en alguna cosa per encetar formalment la negociació. Això va així en política, i més entre adversaris polítics. Tothom s’ha d’empassar un gripau, dèiem, però Catalunya no hauria d’empassar-se el dels presos polítics. L’absolució hauria de ser una línia vermella, i això pot ser factible si el PSOE substitueix el Fiscal General de l’Estat, i posa algú amb aquest encàrrec. Això també funciona així, que no som rucs. L’encara autonomia (almenys legalment) catalana, però, podria tirar endavant els seus comptes per aritmètica, sense necessitat d’entrar en aquesta operació. Juga amb avantatge: té collat el PSOE a Espanya i els ciutadans de Catalunya li vam entregar una nova majoria absoluta: 70 diputats. Malauradament, la CUP despenjada, i JxC amb un atac d’orgull postural deixa en aquesta situació de feblesa el propi Govern de Torra, peatge que l’oposició intentarà fer pagar car.
Per cert, avui s'estan produïnt eleccions regionals a Alemanya, i a Baviera la CDU de Merkel està perdent la majoria absoluta. Si bé l'extrema dreta n'està recollint els trossos escampats, els Verds alemanys passarien a ser caps de l'oposició, per sobre dels socialistes. Potser sí que alguna cosa està canviant.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
