Escric aquestes línies al moment de tancar la campanya electoral i comença el mal dit “dia de reflexió”. Avui més que reflexionar pel diumenge, hem de pensar el que pot passar a partir del dilluns dia 26.
Són moments històrics i ens hi juguem el futur dels nostres fills i dels nostres néts, i ja són tres cents anys d´esperar.
Encara que hi hagi majoria sobiranista al nostre Parlament, sabent com han anat tots aquests anys de democràcia i coneixent la manera d'actuar dels nostres polítics – els d'allà i els d'aquí – sabem que uns, seguiran posant pals a les rodes en contra del referèndum i de la nostra independència, i els nostres em temo que tampoc sabran estar a l'alçada que els hi demanem.
Els nostres polítics no deuen haver llegit massa la nostra història. Temps era temps (segle IX), el camí cap a la independència de la futura Catalunya fou per dos fenòmens : el dèbil poder reial de França i el poder dels comtes locals, que junts van desempallegar-se del rei franc.
Fent una analogia, imaginem els nostres polítics actuals fent pinya com els antics comtes (amb alguna excepció, com devia haver-hi també en aquell temps) i també comparem per altra banda, el dèbil poder actual del govern d´Espanya amb el poder franc d'aquell llunyà segle IX. Voleu més semblança?
Anant marxant cap a la sobirania, s'anaren oblidant de les obligacions que els comtes tenien de col-laborar amb la monarquia francesa i així, deixaren d'anar a la cort a totes les reunions en que foren citats. També s'oblidaren de pagar els tributs! De moment, fa unes setmanes ja vam deixar d'anar a Madrid a una reunió de tots els presidents autonòmics i alguns catalans ja han pagat els seus impostos a Catalunya, deixant de banda la hisenda espanyola.
Així doncs, senyors polítics de la Generalitat que hi feu al parlament de Madrid? Perquè pagueu impostos a Madrid? Senyors consellers (si no ho heu llegit), sapigueu que els primers cinquanta anys del segle X, quan ja érem independents, no van ser massa reexits i sense història, però després Catalunya va obrir-se al món i al tenir un intercanvi d'idees, es va vivificar comercial i culturalment per arribar a tenir la seva importància dins del món occidental. Actualment no trigaríem tant, ja que les circunstàncies no són les mateixes del segle X.
Això últim ho comento pels que ho veuen tot negre i vaticinen una Catalunya impossible. Ja sabem que els primers anys no tot serien flors i violes (ho són ara?),però senyors polítics llegeixin història que n'aprendran molt i tindran la solució a molts dels actuals problemes.
El diumenge a votar amb el cap, però pensant amb el que ens espera i desitjant que els nostres polítics estiguin a l'alçada dels moments que estem vivint i dels que anhelem per les generacions futures.
JAUME MENESES
