Columna: Earl Stanhope.
Artículo: Canviar cromos.
Ha arribat el final del bloqueig pel PP de la renovació del CGPJ, fracassat en el seu intento d’aconseguir de nou la majoria. Podria ser una ocasió per seleccionar conforme al mèrit i capacitat, obrir un procés transparent de presentació de candidatures, examinar i interrogar públicament els candidats sobre la seva trajectòria i programa, … al cap i a la fi, actuar como ho fan els 63 països del món la judicatura dels quals es més independent que l’espanyola.
No serà així. Tot i que ens ho venguin com a Pacte d’Estat, només cobriran sot ales grans paraules, com és costum en la democràcia espanyola, una realitat més sòrdida. Como sempre, representants de PSOE i PP es reuneixen, escampen els cromos sobre la taula, i se’ls adjudiquen i intercanvien. Les últimes notícies de la timba indiquen que ERC e ICV es queden sense sin el cromo-Vocal del CGPJ, CiU i PNV es queden un cadascú, i el PSOE i el PP empaten a nou, tot i que el PSOE es queda també la Presidència. El guanyador és el PP, doncs 9 són els vocals necessaris per a que no puguin nombrar-se Magistrats del Tribunal Suprem, i altres càrrecs judicials, sense la seva aprovació, cosa que assegura un repartiment igualitari entre PSOE i PP d’aquests futurs cromos.
Quan tanquin l’acord sobre la quota, ompliran els números, cosa secundària: després d’haver nombrat un Cap provincial del Moviment en el Tribunal Constitucional, tot és possible, fins i tot un CGPJ pitjor que l’actual, tot i que resulti difícil imaginar nivells inferiors als d’Hernando o Requero.
