Canvi de paradigma

Us reprodueixo l’article publicat al número 1380 d’El Temps del 23 de novembre de 2010.

En els darrers set anys, Esquerra ha implementat un seguit de polítiques socials imprescindibles per garantir la cohesió del país i, de la mateixa manera, també hauria de fer pinya a favor del concert econòmic a partir d’ara. Les raons són múltiples. La primera, que aquestes polítiques socials tan sols seran sostenibles amb un finançament adequat. En segon lloc, es tracta d’una reivindicació històrica d’Esquerra que, gràcies a la persistència de predicar en el desert durant molts anys, ha guanyat un espai central en la política catalana. I, en tercer terme, en el propers anys, la situació actual de les finances públiques, tant de la Generalitat com dels ajuntaments, resultarà insostenible.
A més a més, la voluntat de negociació de l’Estat espanyol serà nul•la, atesa la crisi econòmica i atesa la seva tradició política. Així mateix, en la mesura que Esquerra faci campanya pel concert, a CiU li serà més difícil renunciar a la defensa d’aquesta proposta amb l’excusa d’un acord de mínims, de la manca d’oportunitat política o de les possibles dificultats que puguin sorgir.
La situació econòmica, en general, i de les finances públiques catalanes, en particular, és i serà tan difícil que la defensa del concert econòmic pot generar un ampli consens social que, en topar amb la tradicional i inevitable negativa de l’Estat espanyol, consolidi l’independentisme com l’única via possible i, per tant, com l’opció majoritària. Tal com, en part, ha passat en el llarg i tortuós procés estatutari.
Evidentment, tant de bo tots aquests viaranys que hem recorregut i que encara ens queden per recórrer no haguessin estat i no fossin necessaris. Però, malauradament, ara com ara, ens pertoca continuar treballant. I, mentre l’independentisme no sigui l’opció explícita de la majoria de la nostra societat, Esquerra s’ha de posar al costat de totes aquelles persones que, en qualsevol àmbit, estiguin disposades a fer alguna passa al servei del país. L’especialització cooperativa basada en l’esforç, el rigor, la constància i la generositat són les principals eines per assolir els nostres objectius col•lectius.
Potser, precisament, per aquesta raó tanta gent està tipa de retrets, desconsideracions i menyspreus entre els nostres companys i agraeix, cada vegada més, valors com l’amabilitat i el treball en comú. Tots plegats necessitem doncs, un canvi de paradigma en la manera de fer política. Un cop més, és l’hora de les persones de bona voluntat.