La recent sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha deixat clar que la compensació per còpia privada, el cànon, no es legal, que no s’adiu amb la normativa europea aplicable i no és gens justa perquè grava indiscriminadament a tothom, tant a les persones físiques com jurídiques. Una sentència que, sens dubte, provocarà un debat intens i, alhora, qüestiona el full de ruta dissenyat pel govern espanyol.
Recordem-lo: el mes de febrer de 2010, la subcomissió creada a instància d’Esquerra en el Congrés dels Diputats per tal d’analitzar l’estat de la situació de la propietat intel•lectual a l’Estat espanyol va presentar les conclusions. De totes, n’hi havia una políticament molt important, la que demanava al govern que, abans que no acabés la legislatura, presentés una modificació de la llei (o una de nova planta) de propietat intel•lectual (diferent d’altres tipus de propietat), que permetés adaptar el text legislatiu a l’era digital. No obstant, el govern, de ganes de modificar la llei, cap ni una. El sol fet de plantar-se davant dels operadors o de posar a rengle algunes entitats de gestió com ara la SGAE li genera vertigen, tot i que en el document de la subcomissió es va deixar ben clar que calia que els drets s’havien de gestionar des d’estructures més eficaces i transparents, sotmeses a mecanismes de control (per exemple, la publicació de tarifes i repertoris, els procediments per als repartiment, els balanços, etc.).
El govern, fins ara, s’ha limitat a introduir la famosa Disposició Final Segona en la Llei d’Economia Sostenible, en l’actualitat en tramitació, per encarar allò que li resulta més peremptori davant la pressió de les multinacionals americanes: el tancament de les pàgines web que permeten baixar continguts (que Esquerra ha esmenat). Una mesura qüestionable pel que fa a una possible vulneració dels drets fonamentals dels ciutadans en la mesura que no dóna preeminència a la intervenció judicial i, alhora, obvia un fet que és a l’origen d’una bona part del problema: la manca d’una àmplia oferta de continguts a preus accessibles.
Però el temps ha anat passant i el govern no respira sobre la modificació de la Llei de Propietat Intel•lectual i això que és urgent plantejar i resoldre múltiples qüestions: la còpia privada, el cost i la qualitat de l’accés a internet (molt allunyats els preus del de la UE), el paper dels operadors, l’existència de llicències lliures i d’obres orfes, el tractament de les obres protegides però que no estan en el mercat, la publicació i comercialització directa de productes sense intermediaris de continguts a la xarxa, els límits de la mateixa propietat intel•lectual, l’abast del domini públic, etc.
D’aquí que convé recordar la coherència mantinguda per Esquerra. I en particular quant al cànon, basada en l’afirmació que el sistema de compensació ha de ser el més beneficiós per als autors, però alhora el menys perjudicial per a la ciutadania, per la qual cosa caldria no aplicar-lo a suports digitals que res tenen a veure amb la còpia privada d’obres privades protegides i eximir-ne les institucions públiques i privades.
Arran de la sentència, el govern no pot amagar més el cap sota l’ala. La ministra de Cultura ha d’assumir les conclusions de la subcomissió parlamentària (el PSOE va votar-les també afirmativament). Ens cal, doncs, socialitzar la denúncia i pressionar parlamentàriament amb l’objectiu de fer-los presentar el projecte de llei. Es per això que ja hem demanat la compareixença urgent de la ministra.
