- Publicitat -
Ara fa uns 10 anys que vaig aterrar a Barcelona. Un cop acabats el BUP, el COU i feta i aprovada la selectivitat, va arribar l’hora de fer aquell pas tan traumàtic per alguns i esperançador per altres : abandonar l’aixopluc familiar i començar una nova vida allunyat de tot allò que, fidelment, t’havia acompanyat fins aquells dies.
En el meu cas, com en la majoria d’estudiants provinents de les contrades més remotes del nostre país, el canvi no va ser traumàtic però sí molt important. Nascut a Aramunt, un poble de menys de 100 habitants, la meua infantesa havia estat la típica de tants i tants nens de poble. Els hiverns eren freds i foscos, quan l’autocar del ‘grasieta’ ens deixava a l’entrada del poble encara hi havia una petita espurna de llum que s’esmunyia un cop teníem gola avall el berenar que la iaia ens havia preparat. Els estius, en canvi, eren calurosos i intensos. El poble s’inundava d’estiuejants que aportaven una vitalitat i colors que contrastaven amb l’opacitat regnant a Aramunt la resta de mesos de l’any. De l’estiu n’aprofitàvem cada moment com si fos l’últim i, sistemàticament, violàvem tots els horaris i/o normes que els pares o padrins ens imposaven : ‘a les 11h sigues a casa‘ ‘no vull que t’allunyis del poble‘ repetien els més grans sense èxit aparent.
Així van anar passant els anys de la infantesa i posterior adolescència. A Barcelona hi havia estat en contades ocasions i tenia una vaga idea de lo que era la ciutat i com podia ser la vida allí. De més petit volia anar a la ciutat a conèixer l’Oliver i en Bengi ( els meus amics de Barcelona no paraven de parlar-ne però no sabia qui eren perquè al meu poble no es veia el canal de televisió on feien aquells dibuixos, bé, de fet encara avui no s’hi veu), més endavant la meua il.lusió era anar a veure el Dream Team al Camp Nou … d’això… he dit Camp Nou? Doncs bé, quin gran record el dia del meu primer contacte amb el món nocturn que envolta el Camp Nou! Amb 18 i escaig anys, després d’estudiar fins tard a la biblioteca i gairebé per error, vaig topar amb la realitat de la nocturnitat que invaeix la part sud de la zona universitària.
Verge i innocent en aquests assumptes com pertocava per edat i procedència, vaig descobrir primer unes noies, aparentment, força espectaculars i més aviat, per no dir molt, lleugeretes de roba que, seguidament, es convertirien en quelcom que llavors encara no sabia molt bé com definir un cop descobert que a la zona de l’entrecuix hi habitava quelcom no habitual en espècimens dels sexe femení. Amb un xic de curiositat vers un món totalment nou per al meus ulls vaig acabar de travessar l’àrea cercant un destí del qual gairebé m’havia oblidat.
Recent aterrat a ciutat i descobrint cada dia algun aspecte diferent d’aquell univers a hores caòtic, i a hores també, el món nocturn que envoltava el Camp Nou no deixava de semblar-me un exotisme més de la poderosa Barcelona. Però d’aquesta visió distant i un xic benevolent amb la prostitució de la zona universitària ja en fa més de deu anys. Durant aquests deu darrers anys he viscut i/o estudiat prop de l’àrea del Camp Nou i, com que d’aquell noi innocent a qui un bon dia la ciutat gairebé devora no en queda res, després d’haver-les vist i viscut de tots colors ací, i més enllà, les escenes que vivim els que, no per motius sexuals, rondem l’àrea un cop fosc no són les més adients per una zona intel.lectualment, científica, esportiva i cultural tan activa.
Les ordenances i desordenances s’han succeït portant intervals de més o menys activitat a la zona, però en un àrea on hi són establerts el Parc Científic, facultats de primera fila com la de Matemàtiques, Biologia, Química i Física o entitats esportives de primer nivell com el FC Barcelona o el Reial Club de Polo o, fins i tot, el Palau de Congressos de Catalunya, llocs, tots ells, per on desfilen primeres figures mundials i que, de ben segur, no s’enduen el record bucòlic d’un lloc encantador que ens agradaria que s’enduguessin, perjudicant, així, la imatge que Barcelona projecta al món i que no és la que s’espera d’una ciutat que certs ents s’entesten a vendre com a modèlica.
Finalment, universitats i ajuntament van arribar a un acord per remodelar el pàrking universitari, s’ha ampliat el Parc Científic, s’ha instal.lat l’espai Movistar, la UB està duent a terme un macro-projecte on hi havia l’antiga facultat d’història i en té d’altres de projectats, s’hi ha fet arribar el tramvia i aviat hi arribarà també el metro. Certament, la part sud de la zona universitària és millor que aquella que jo vaig descobrir uns deu anys enrere, però encara queda una darrera feina a fer per a què sigui una zona modèlica : acabar amb la prostitució.
En el meu cas, com en la majoria d’estudiants provinents de les contrades més remotes del nostre país, el canvi no va ser traumàtic però sí molt important. Nascut a Aramunt, un poble de menys de 100 habitants, la meua infantesa havia estat la típica de tants i tants nens de poble. Els hiverns eren freds i foscos, quan l’autocar del ‘grasieta’ ens deixava a l’entrada del poble encara hi havia una petita espurna de llum que s’esmunyia un cop teníem gola avall el berenar que la iaia ens havia preparat. Els estius, en canvi, eren calurosos i intensos. El poble s’inundava d’estiuejants que aportaven una vitalitat i colors que contrastaven amb l’opacitat regnant a Aramunt la resta de mesos de l’any. De l’estiu n’aprofitàvem cada moment com si fos l’últim i, sistemàticament, violàvem tots els horaris i/o normes que els pares o padrins ens imposaven : ‘a les 11h sigues a casa‘ ‘no vull que t’allunyis del poble‘ repetien els més grans sense èxit aparent.
Així van anar passant els anys de la infantesa i posterior adolescència. A Barcelona hi havia estat en contades ocasions i tenia una vaga idea de lo que era la ciutat i com podia ser la vida allí. De més petit volia anar a la ciutat a conèixer l’Oliver i en Bengi ( els meus amics de Barcelona no paraven de parlar-ne però no sabia qui eren perquè al meu poble no es veia el canal de televisió on feien aquells dibuixos, bé, de fet encara avui no s’hi veu), més endavant la meua il.lusió era anar a veure el Dream Team al Camp Nou … d’això… he dit Camp Nou? Doncs bé, quin gran record el dia del meu primer contacte amb el món nocturn que envolta el Camp Nou! Amb 18 i escaig anys, després d’estudiar fins tard a la biblioteca i gairebé per error, vaig topar amb la realitat de la nocturnitat que invaeix la part sud de la zona universitària.
Verge i innocent en aquests assumptes com pertocava per edat i procedència, vaig descobrir primer unes noies, aparentment, força espectaculars i més aviat, per no dir molt, lleugeretes de roba que, seguidament, es convertirien en quelcom que llavors encara no sabia molt bé com definir un cop descobert que a la zona de l’entrecuix hi habitava quelcom no habitual en espècimens dels sexe femení. Amb un xic de curiositat vers un món totalment nou per al meus ulls vaig acabar de travessar l’àrea cercant un destí del qual gairebé m’havia oblidat.
Recent aterrat a ciutat i descobrint cada dia algun aspecte diferent d’aquell univers a hores caòtic, i a hores també, el món nocturn que envoltava el Camp Nou no deixava de semblar-me un exotisme més de la poderosa Barcelona. Però d’aquesta visió distant i un xic benevolent amb la prostitució de la zona universitària ja en fa més de deu anys. Durant aquests deu darrers anys he viscut i/o estudiat prop de l’àrea del Camp Nou i, com que d’aquell noi innocent a qui un bon dia la ciutat gairebé devora no en queda res, després d’haver-les vist i viscut de tots colors ací, i més enllà, les escenes que vivim els que, no per motius sexuals, rondem l’àrea un cop fosc no són les més adients per una zona intel.lectualment, científica, esportiva i cultural tan activa.
Les ordenances i desordenances s’han succeït portant intervals de més o menys activitat a la zona, però en un àrea on hi són establerts el Parc Científic, facultats de primera fila com la de Matemàtiques, Biologia, Química i Física o entitats esportives de primer nivell com el FC Barcelona o el Reial Club de Polo o, fins i tot, el Palau de Congressos de Catalunya, llocs, tots ells, per on desfilen primeres figures mundials i que, de ben segur, no s’enduen el record bucòlic d’un lloc encantador que ens agradaria que s’enduguessin, perjudicant, així, la imatge que Barcelona projecta al món i que no és la que s’espera d’una ciutat que certs ents s’entesten a vendre com a modèlica.
Finalment, universitats i ajuntament van arribar a un acord per remodelar el pàrking universitari, s’ha ampliat el Parc Científic, s’ha instal.lat l’espai Movistar, la UB està duent a terme un macro-projecte on hi havia l’antiga facultat d’història i en té d’altres de projectats, s’hi ha fet arribar el tramvia i aviat hi arribarà també el metro. Certament, la part sud de la zona universitària és millor que aquella que jo vaig descobrir uns deu anys enrere, però encara queda una darrera feina a fer per a què sigui una zona modèlica : acabar amb la prostitució.
Publicitat
