Caminant en direcció contrària a la unitat

El grup de treball sobre detencions arbitràries de l’ONU torna a donar la raó als líders empresonats del procés. Si fa un mes considerava que Junqueras i els Jordis havien de ser alliberats, ara ha fet el mateix posicionament sobre Romeva, Rull, Forn i Bassa. Són detencions arbitràries, però no passa res ni Nacions Unides pot fer res per impedir-ho. De fet, podria haver-hi la contrarreacció del Suprem recreant-se encara més en la sentència per deixar clara la seva sobirania. Però, tenint en compte que la comunitat internacional es relaciona i fa la vista grossa amb països terriblement més antidemocràtics que Espanya, què esperem que facin? Amb tot, s’ha de continuar, perquè aquí el més important seria guanyar-se l’opinió pública. Països i ens supranacionals ja vindran després. Paral•lelament, avui Roger Torrent ha fet l’enèsima escenificació de mà estesa a l’Estat demanant-li fer un ‘pacte de claredat’, és a dir, un acord a la quebequesa per fixar els termes i condicions d’un referèndum. La sorpresa no ha vingut del govern espanyol, que en qüestió de poca estona ja havia rebutjat la proposta, sinó de Junts per Catalunya. Ni el partit de Puigdemont ni la CUP sabien la proposta de Torrent, que ell feia en nom d’ERC, i els postconvergents han mostrat recels. Ja han deixat clar que no acceptaran cap rebaixa al mandat de l’1-O, mentre algunes informacions apunten que s’estan anant al llit amb els socialistes per governar a la Diputació de Barcelona. Això, mentre Torrent fa una proposta no consensuada i ERC també pacta amb socialistes en ajuntaments. Tot el doble discurs, una nova ‘autogarrotada’ als ànims de l’independentisme.