Trobo molt bona la idea, la fórmula del President Puigdemont, que va proposar en el passat debat de la moció de confiança, de convocar un referèndum per al setembre de 2017. Ara bé, això implica -tal com molt bé va dir recentment al canal 324 el diputat de Junts pel Sí per Girona Lluís Llach- que els catalans, el poble de Catalunya amb tots els ets ui uts, s’ha de muscular. És més, jo diria que la situació. és claríssima : necessitem uns, diàfans, blindatges socials, polítics i vitals (i si és possible també celestials); i, sobretot, ens cal recuperar de forma efectiva la consciència nacional i social. Sense una forta consciència social i nacional, l’imperi espanyol se’ns cruspirà vius. Cal tenir molt present que la lluita contra la mentida i la manipulació dels senyors “neofeudals” castellano/espanyols que s’expressen a la premsa i a les tertúlies de l’altiplà és la punta de llança per destruir definitivament Catalunya.
Ha arribat l’hora de la cohesió social i la repolitització del poble català des de la base. Si volem guanyar bé el referèndum ens hem de preparar com el qui vol superar unes oposicions. Cal que tothom tingui molt present, sobretot els polítics professionals, que ens cal més patriotisme, social i nacional, i molt menys partidisme eixorc i nihilista El procés d’alliberament nacional i social, que es va iniciar el 2010 (alguns autors diuen que, de fet, va començar el 2003) corre el gran perill d’esdevenir una mena de “processisme permanent” mentre el poder espanyol cada dia és més reaccionari i letal per a Catalunya. Per altra banda, la situació social, de pobresa i desigualtats, a la nostra estimada nació catalana, és a hores d’ara molt preocupant. És cert que l’accent social del govern català s’ha reforçar com mai; però, al meu entendre, no és suficient. La pobresa, les desigualtats, l’atur, la precarietat laboral, els desnonaments i les pensions miserables juguem a favor del poder espanyol i podrien ser els responsables de fer-nos perdre el referèndum. Molt de compte amb la qüestió social. El govern hi ha d’incidir molt més, però també la societat civil. Les associacions que bateguen a l’avantguarda de la lluita sobiranista ho han de tenir molt present. En síntesi, tenim molta feina de convenciment i d’explicació; en el tema d’Europa encara estem molt verts, malgrat la bona tasca del conseller Romeva. De tota manera, el més important és articular una robusta i forta majoria absoluta independentista i això només serà possible amb una recuperació de la política ,en majúscules, des de la base, i amb la rebrollada definitiva de la consciència social i nacional del conjunt del poble de Catalunya.
