L’escenari del 2012 i els anys que seguiran es presenten com a temps de grans sacrificis per a la majoria de la població que viu a Catalunya, es considerin a les enquestes, catalans o espanyols. Oimés si es continua sense abordar els grans problemes estructurals que tenim a dins del país i en relació amb Espanya. Després del triplet electoral de CiU, mai com ara cap partit havia tingut tant de poder concentrat a Catalunya. I mai com ara, tanta responsabilitat. Aquest poder absolut pot fer creure a qui el té que ha rebut un xec en blanc de la ciutadania. Error comès sovint per les grans forces del règim de la Segona Restauració borbònica que han ocupat quasi tot l’espectre polític, siguin socialistes, populars o convergents. En els temps de la xarxa i en l’Europa més avançada ja fa temps que la democràcia avança en un sentit participatiu. I els ciutadans són consultats en referèndums diversos sobre multituds de decisions de relleu.
Doncs bé, crec que hem arribat al punt que des d’aquesta quasi absoluta posició de poder no es pot traçar unilateralment una possible sortida de l’atzucac econòmic i social, reclamant simplement a l’oposició que doni el seu plàcet silenciós. Consultem el poble sobre quins camins de canvi estructural vol prioritzar i sobre quines reformes de l’estat del benestar creu realment necessàries. I que no se’m doni per excusa la inviabilitat d’un referèndum. Estic parlant d’un macrosondeig d’opinió que es fa amb urnes i amb la base demoscòpica que coincideix amb el cens electoral, amb col·laboració voluntària d’entitats civils i suport logístic de les administracions locals, i dirigit, perquè no quedi cap llacuna legal, pel CEO, entitat legitimada per llei per determinar l’opinió pública a Catalunya.
I quines preguntes podria incloure que interessin a tothom? Si fem cas dels programes electorals de tots els partits i no només d’aquells, per ara minoritaris en 5a posició, que defensen el dret a decidir i la independència, estem d’acord que hi ha un problema estructural bàsic de finançament injust. En temps de vaques grasses ens feia viure per sota les nostres possibilitats, en vaques magres ens condemna a la misèria i a la ruptura nacional i social. 1) Prefereix la continuïtat i extensió de pla d’ajustaments dels pressupostos públics o la priorització de l’aprovació d’un nou sistema de finançament de la Generalitat, inspirat en el concert econòmic, que signifiqui la recaptació i la capacitat normativa sobre tots els impostos generats a Catalunya? 2) Mentre es produeix l’ajustament pressupostari, vol que aquest ajustament afecti prioritàriament organismes d’intermediació i gestió, o serveis públics? 3) En el marc de les inversions creu que s’ha de contenir amb prioritat la despesa en vies de transport privades i edificacions, o les inversions en centres d’innovació i recerca i suports a la pime? 4) En quins àmbits està disposat que s’introdueixin mesures de copagament: salut, ensenyament, serveis socials o en cap? 5) Per vostè, quina política és prioritària, la de salut o la d’educació?
La consulta tindria una doble virtut: seria una immensa campanya pedagògica que faria créixer els nostres electors de l’estadi de clients polítics a ciutadans lliures, i una immensa potència per legitimar tant la negociació del concert econòmic i consegüent plantada, si és el cas,
per part del govern català, com les polítiques d’ajustament que mentrestant tocarà fer.
Si no hi ha una vinculació directa entre consulta popular per superar el model injust de finançament i assumpció d’ajustaments, altrament dits retallades, que no demanin fe i seguidisme a unes polítiques i actituds que serien com la dels guardians del gueto.
La frase de Duran l’endemà d’haver arrasat a les urnes, “si no s’obté el pacte fiscal, no passa res”, és molt simptomàtica. Passa que continuaran les retallades indiscriminades, sense reformes, i es trencarà la cohesió nacional catalana
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/478990.html
