Dissabte Reagrupament podria començar a debatre la possibilitat d’adhesió com a plataforma independent a Solidaritat Catalana, o bé integrar-se a Esquerra, un cop es confirmi el cop de timó dels republicans, com a inici del procés de refundació del partit independentista.
Els 40.000 vots aconseguits per Reagrupament en aquestes eleccions no són pas pocs, malgrat les divisions de l’espectre independentista, la manca de visibilitat als mitjans de comunicació i el fet que totes les enquestes no els hi donaven representació parlamentària (el que va propiciar que el votant potencial s’inclinés per una altra opció, per allò del vot útil). Així, un nombre significatiu de ciutadans van decidir donar la seva confiança a un nou partit. Al meu barri, a Collserola, l’independentisme va arreplegar un 14% dels vots, i CiU un 31%, inimaginable fins ara a una zona inequívocament socialista. En un altre context, els resultats haguessin pogut estar molt superiors.
Aquest és un bagatge que no es pot perdre. La veu singular i diferenciada de Reagrupament no es pot malbaratar, i és per això que des d’aquí animo a Reagrupament a sumar esforços amb les altres forces independentistes que sí tenen representació al nostre Parlament, sense diluir-se ni perdre la seva identitat. Encara no és pas tard per avançar en aquesta direcció, aprofitant la tremenda transversalitat de l’independentisme que és, de fet, la nostra gran força.
