Cal reimplantar el fuet a les empreses!

El director de Relacions Laborals de la patronal CEOE, José de la Cavada, ha reblat una mica més el clau en aquesta línia de marcar  nítidament la diferència entre persones i gent, una nova, o potser no tan nova, diferència entre dos grans grups socials: els de que tenen sentiments, es relacionen per fer  tirar endavant la cosa pública i l’economia, tal i com han fet al llarg de segles, i la resta, ramat destinat des del seu origen a moure’s a impulsos de la voluntat del primer grup, éssers primaris amb instints en comptes de raó. És aquella diferència, colgada però sempre latent, entre persones i gent.
Diu aquest bon home, i cito literalment que cal “ “revisar” la normativa vigente en el Estatuto de los Trabajadores respecto a los permisos que disfrutan los trabajadores por distintos motivos, como ingresos hospitalarios o intervenciones quirúrgicas de familiares o traslados por defunción de parientes fuera de su lugar de residencia, entre otros. En este sentido, el dirigente empresarial consideró que esta normativa “es copia de las leyes franquistas hiperprotectoras para los trabajadores”. Así, ironizó acerca de disponer de cuatro días para viajar a otra parte de España para asistir a un funeral, “como si hoy en día aún viajáramos en diligencia, como en las películas de John Ford”.”
Quanta raó té. Aquest paripé de sistema democràtic amb vocació social havia arribat a confondre’ns a tots plegats sobre com ha de funcionar realment la societat i quin ha de ser el lloc de cadascú a la cadena productiva. Té la seva lògica que les persones, sotmeses al dur treball de dirigir l’Estat, negociar amb els estat estrangers o controlar la judicatura, hagin de prendre’s, de tant en tant, unes merescudes vacances. Vacances, que, òbviament hem de  pagar tots en agraïment a la seva dedicació.
Ara bé. On s’és vist que la gent tingui sentiments, pathos davant una vida insegura i cada cop més vulnerable? Si mor un familiar, no quatre dies, amb un permís per   les hores justes per la cremació hauria d’haver-hi prou, i presentant com a justificat l’urna de les cendres, o si més no una foto. Malbaratar quatre dies de treball en les exèquies de quelcom intentant equiparar-lo amb algú, no deixa de ser un cop baix a l’economia que, amb tants esforços, aquestes persones que duen sobre les seves espatlles  la feixuga càrrega  de menar-nos ( ells ja saben bé on, a mi no em preguntin),  intenten aixecar. I no siguin malpensats. No per al seu benefici personal. Pel bé de tots i cadascú de nosaltres, gent amorfa, amoral, anònima i desagraïda.
De la mateixa manera que la condemna de 25000 euros imposada a  José de la Cavada per assetjament laboral no ha fet més que demostrar  les febleses del nostre sistema judicial. Una sanció de 25.000 euros per quatre crits! Caldria  recordar als magistrats que van dictar aquesta sentència que bé que funciona de tant en tant un bona fuetada. És la economia, estúpids, i en el seu nom, qualsevol iniciativa en favor de l’augment de la productivitat ha de ser benvinguda, i deixem-nos de sentimentalismes.