Cal parar l’efecte Sánchez per seguir creixent

Després de la composició de tots els ajuntaments de Catalunya, es constata que l’independentisme continua a l’alça en nombre d’ajuntaments liderats, i que Esquerra continua avançant en la conquesta de l’hegemonia territorial convergent. Junts per Catalunya s’ha fet amb la batllia de 370 municipis, només onze més que els republicans. Però mentre que ERC ha guanyat 100 ajuntaments, el successor de CiU n’ha perdut 60. La CUP n’ha guanyat tres, mentre que els socialistes n’han perdut 30 i els comuns, 6. El ‘trifachito’ té tants ajuntaments com fa quatre anys: Pontons, que continua liderat pel PP. En nombre de vots hi hagut un perit retrocés: si el 2015 CiU, ERC i CUP concentraven un 45% dels sufragis, ara en tenen el 42,5%. És clar, però, que comptar tota CiU com a independentista també té el seu risc. Ara, les restes d’Unió estan amb els socialistes, que han experimentat un gran augment. Òbviament, no per l’efecte Espadaler, sinó per l’efecte Pedro Sánchez. Serà feina dels defensors d’una República desactivar aquest efecte que només servirà perquè les xifres no continuïn pujant. Les eleccions europees van ser una altra cosa: l’independentisme va arrossegar el 49,7% dels sufragis, una xifra mai vista fins ara. Es tracta d’un fet rellevant, però tampoc definitiu, perquè de ben segur que uns quants unionistes dels que es van activar el 27S o el 21D es van quedar a casa. Els comicis al Parlament Europeu, així com les municipals, també aixecaran polsaguera. Fins i tot avui diumenge hi ha hagut moviments en aquest sentit. Demà dilluns els eurodiputats electes prometran o juraran la Constitució, però a Junqueras no se li ha permès desplaçar-se. El president d’ERC, però, ha fet un recurs al propi tribunal, a qui insta que consulti al Tribunal de Justícia de la UE abans de negar-li aquest dret. La partida d’escacs de Junqueras, i també la de Puigdemont i Comín, no han acabat.