Cal no confondre el que són les primàries

En unes eleccions primàries  s’elegeix la persona que ha d’encapçalar  i no pas el programa electoral. S’opta pel candidat òptim per obtenir el millor resultat en la contesa electoral. Perquè en unes eleccions, certament,  el candidat pot ser decisiu quant als resultats. En conseqüència, hi entren en joc factors com el grau de coneixement, l’acceptació i valoració, la percepció sobre la bondat, la transparència, l’esperit democràtic o l’honestedat, la confiança i proximitat amb la ciutadania, la capacitat d’empatia, de comunicació i de lideratge, així com la potencialitat per atraure persones independents que donin suport al projecte polític. Fins i tot, la identificació –en termes de percepció- que té la gent respecte a valors considerats que es poden considerar prioritaris (o no) en un determinat context polític, com ara el de renovació.
L’elecció del candidat més adient pot ser, doncs, decisiva en el resultat electoral. En unes primàries, però, sovint, enlloc de subratllar el perfil electoral es debat sobre el programa electoral o sobre les idees que es tenen de la ciutat. Crec que és un gran error perquè es desenfoca l’objectiu de decidir quina persona podrà obtenir millor resultat electoral pel fet de presentar-se ella i no pas l’altra. No obstant,  tampoc no és correcte que els candidats intentin furtar a la ciutadania el dret que tenen a intervenir en la realització  del programa electoral.
En conseqüència, les primàries no haurien de ser un concurs d’idees programàtiques, sinó una tria sobre el perfil del candidat. De la seva personalitat, popularitat, lideratge,  carisma, preparació.
En un partit republicà, com ara el nostre, aquest exercici és –i ha de ser- normal perquè la democràcia interna que ens caracteritza implica que sigui la militància, i no pas la direcció (l’aparell) local o nacional, qui decideixi el candidat o candidata. I és un exercici de salut democràtica que ha d’evitar que el candidat es decideixi per herència, sectarisme, amiguisme o, fins i tot, clientelisme. En definitiva, un exercici de democràcia assembleària com a vacuna davant les temptacions de nepotisme inherent a tota mena d’aparell.
Però les primàries, a més de ser un exercici necessari de democràcia, són un mètode eficient: el vot de la militància, dels amics i dels simpatitzants, que voten lliurement en favor del candidat que més el convenç per encapçalar el projecte, esdevindrà sens dubte un bon termòmetre per copsar l’èxit que posteriorment obtindrà  davant la ciutadania. I això pot ser decisiu per al resultat electoral definitiu que, cal no oblidar-ho,  és el que ens ha de permetre    executar el  programa i el  projecte, que no pertanyen  a qui ha d’encapçalar la candidatura sinó al conjunt del partit.