Cal continuar treballant

Us reprodueixo l’article publicat el 7 de desembre de 2010 al número 1382 d’El Temps, sobre el resultat dels comicis del 28 de novembre al Parlament català.

Sens dubte, les eleccions del 28 de novembre han estat molt importants. Però també és veritat que els grans objectius de país, que molts de nosaltres desitgem i que tots plegats necessitem, són molt més transcendents. En aquest sentit, l’únic camí que garanteix de forma definitiva els nostres interessos col•lectius és la independència. Malauradament, en aquestes eleccions, la majoria dels independentistes (entesos com les persones que votarien que sí en un referèndum d’autodeterminació) han optat per partits que, almenys de moment, han declarat explícitament que no tenen intenció de fer cap pas en el camí cap a la convocatòria d’aquest referèndum. I, per tant, atès que la majoria dels independentistes no han votat partits independentistes, la llibertat encara es farà esperar.
La qüestió principal, doncs, és mobilitzar els independentistes en clau independentista i, al mateix temps, afegir a les files del ‘sí’ molts dels nostres conciutadans que encara no han fet el pas.
Des d’aquesta perspectiva, n’hi ha prou en recordar que, segons diverses enquestes, al voltant del 55% dels votants de CiU i del 30% dels del PSC votarien que sí en un referèndum d’autodeterminació. I, per tant, el 45% i el 70% dels votants d’aquestes dues formacions encara no n’estan convençuts. En aquestes circumstàncies, si els independentistes volem acumular les forces necessàries per conduir el nostre país a la independència, no hem de protagonitzar una estratègia de confrontació directa i sistemàtica perquè, probablement, molts d’aquests votants tendirien a atrinxerar-se al costat dels seus grups d’afinitat, de les seves xarxes clientelars o dels seus lobbies d’interessos més o menys legítims. Per tant, més enllà del confort que ens proporcionen les polítiques estrictament declaratives, els independentistes haurem d’excel•lir en la no sempre fàcil combinació de la fermesa dels nostres principis, de la claredat expositiva i de la suavitat de les formes. Allò que els clàssics resumien en la sentència “Suaviter in modo, fortitudo in re”.
Mentre l’independentisme no sigui l’opció explícita de la majoria de la nostra societat, l’obligació dels que ja som independentistes és construir una majoria sòlida, conscient i decidida. I, en la mesura que ha estat i és la principal eina de l’independentisme, Esquerra s’ha de posar al costat de tots els que estiguin disposats a treballar pel país. La nostra generositat és també la nostra fortalesa i la millor garantia d’èxit de l’independentisme català.