Cal baixar del burro (RUC)

                                                  Cal baixar del burro, (Ruc)
Molt s’està parlant i escrivint , del perquè s’ha produït la crisi, i el com s’ha de sortir, i de quins son els camins per encarrilar , fent possible la recuperació de llocs de treball i de la solvència econòmica dels empresaris i emprenedors, que simultàniament afecta el benestar de tota la societat.
Sovint dedueixo , que els politics fent us del seu poder , i de la seva facilitat oratòria , crec que s’obliden de la seva responsabilitat , i es transformen en filosòfics oradors , que estan molt de temps parlant , per dir poca cosa , i encara no es suficient per fer entendre als ciutadans, el que volien dir; ara no saben com sortir del forat , que ells mateixos s’han ficat ,(però amb recursos econòmics), a diferencia de la resta de ciutadans , que son dintre del forat , perquè els politics influenciats per l’especulació capitalista, els han involucrat, i sense recursos.
En aquests moments, s’està debatent la intransigència dels controladors, que no fan altre cosa que seguir l’exemple dels politics i dels banquers, en qüestió dels sous , i en l’especulació dels interessos particulars, però les mesures de control no son les mateixes.
Quan es vol posar altres països , com a referent , pel nostre futur , es com somiar despert; el futur del nostre país , no depèn de ningú mes , que de nosaltres mateixos , i dels nostres recursos, que hem de ser prou intel•ligents per administrar; però per aconseguir aquesta fita , s’ha de canviar el sistema administrador , i el criteri administratiu.
El diner necessari per fer la rotació , que permetria posar la roda en mobilitat , ja existeix en els comptes dels ciutadans privilegiats , que el seu sou depèn del pressupost general de l’estat, i aquí es, allà on rau la clau imprescindible , que junt amb la intel•ligència que es suposa que tindria de tenir el govern , per instituir una entitat financera , que la seva principal direcció la representes els funcionariat, total i exclusivament independent de la banca que el banc d’Espanya protegeix ; fou un greu error trencar la guardiola en favor de la banca , quan era de sentit comú preveure el que esta passant en aquests moments , que s’han convertit en els propietaris de milers d’habitatges , i dels diners dels ciutadans , deixant als petits i mitjans empresaris totalment de la ma de Deu.
L’altre factor mereixedor de una consideració, es la gran despesa que amb tot el dret del mont, perquè son diners seus , es la que fa referència a l’atur ; aquests 3.000.000.000€ que cada mes l’estat a de destinar per aquest sector , es de sentit comú , que s’ha de buscar la manera de que els aturats cobrin mes , però que també produeixin; es una injustícia social, deixar a persones sense cap recurs ni possibilitat de subsistència , quan tenim tant d’espai per netejar , i tanta manca de energia en tots els sectors ; no podem aspirar a tenir de comprar-ho tot als alemanys o als americans , hem de ser capaços de tornar aixecar la industria metal•lúrgica i la tèxtil, que seran les que ens portaran a la recuperació del sector immobiliari , quan la ocupació es recuperi., i això nomes s’aconseguirà donant suport als petits i mitjans empresaris , que de ben segur tindran la capacitat de fomentar el cooperativisme , evitant d’aquesta manera la competència en el sector .
No discutiré , per ignorància, si la fallida d’un sector de la banca , hagués sigut bo o dolent ; però si que estic segur , de que si el govern s’hagués fet càrrec dels habitatges en situació d’hipotecat , en comptes de donar els diners al banc , en aquest moments , la banca tindria els seus diners , i els hipotecats , la oportunitat de negociar amb el govern, per la seva condició de propietari, el seu problema d’habitatge.
Màrius Viella La Bisbal d’Empordà 17-XII-2010 T/.972640762