Després de la presa de possessió del nou govern català, el dossier català “la carpeta catalana” sembla que torna a adquirir força protagonisme, polític i periodístic, en l’àmbit internacional i, molt especialment, en la nostra estimada Europa.
A hores d'ara la qüestió catalana ja està tenint unes repercussions importants a Bèlgica, i se’n torna a parlar, abastament, a la premsa francòfona, germànica i anglosaxona. Els grans amics de Catalunya, aquells que ho són sincerament i sense demanar explicacions, com els flamencs -sobretot la gent de la New Flemish Alliance, (NVA)- una majoria del Parlament de Dinamarca, gran part dels governs i parlaments de les Repúbliques Bàltiques i la República d'Irlanda, sobretot la gent del Sinn Fein, comencen a fer sentir la seva veu i la seva reivindicació solidària a favor de la llibertat nacional de Catalunya. Per altra banda, també disposem de la comprensió i la solidaritat dels partits germans de la Aliança Lliure Europea/ European Free Alliance (El Plaid Cymru gal•les, el SNP escocès, els independentistes i verds de Bretanya, els independentistes corsos, que ara són al govern regional, i d'altres petits partits i moviments regionals europeus que són a favor d'una Europa federal dels pobles,amb l’indispensable reconeixement del dret a l'autodeterminació). La resta de governs, partits, associacions, moviments polítics i culturals i milers i milers de ciutadans catalanòfils, a títol particular, de la UE no estan en contra del procés, però consideren que el “dossier català” -la qüestió catalana en majúscules- és un afer intern de l'Estat espanyol. Això vol dir que els hem de convèncer, que hem de fer molta pedagogia, paradiplomàcia i diplomàcia de proximitat. Per tot això és tan important la nova conselleria d'Exteriors del Sr Raül. Romeva. A més a més, per aquesta raó el govern espanyol s'ha posat com una fera irracional -amenaçant gairebé abans de prendre possessió- a aquesta conselleria d'exteriors.
Cal tenir molt present que el front europeu i exterior és cabdal per encarrilar correctament el procés d'alliberament nacional de Catalunya. És indispensable que, a partir d’ara, cadascú de nosaltres posem en marxa -en el nostre àmbit de proximitat d'amics, coneguts i saludats i ,molt especialment, amb els nostres contactes, reals i digitals, a la UE i a l'exterior- una mena de diplomàcia de butxaca per començar a activar una tasca cívica de proselitisme a favor del reconeixement de Catalunya com a nació, amb una llengua, història, cultura, economia i idiosincràsia pròpies, que té la necessitat (és una autèntica necessitat social i vital per mantenir-se amb dignitat com a poble lliure amb justícia i progrés social) i la legitimitat d’esdevenir un estat independent amb tots els ets i uts integrat, amb normalitat, dintre de la interdependència europea.
En síntesi, és molt urgent que aquesta diplomàcia de butxaca, de proximitat es concreti en una realitat palpable i impliqui començar a fer cartes, articles, escrits i videos a la premsa europea (també a la dels Estats Units i d’arreu el món) i a les xarxes socials. Així mateix seria molt important trametre escrits al President de la Comissió Europea, del Parlament Europeu i dels grups parlamentaris del Parlament Europeu, així com a la Confederació Europea de Sindicats. Tenim molta i molta feina a partir d'ara. Cal fer-la molt bé.
