Caixa o faixa!

 Després de mesos i mesos d’acumular forces, després de mesos i mesos de mobilitzacions populars que han evidenciat que la ciutadania catalana ha assumit  la necessitat de fer un pas endavant definitiu si volem garantir la viabilitat econòmica del país i la sostenibilitat d’un model social que permeti  la redistribució de la riquesa a través de l’estat social i del benestar, ha arribat l’hora de saltar la tanca.  Ha arribat l’hora de conquerir de manera definitiva el dret efectiu a decidir el nostre futur el dia  9 de novembre. I no s’hi valdran titubeigs ni passes enrere. Si més no, pel que fa al republicanisme, només  es contempla una opció: que el Govern de la Generalitat, per mandat del Parlament, organitzi la consulta. ERC no avalarà cap a altra opció, perquè en el rovell de l’ou del món desenvolupat, en la Europa de les llibertats, no es pot admetre que la voluntat de votar se sotmeti als interessos polítics i econòmics de qui  nega la democràcia.  Si l’11 de Setembre esdevé un èxit quant a la mobilització, al President no li tremolarà el pols a l’hora de signar la convocatòria de la consulta, certament. I restarà demostrat que la voluntat de les persones ha reeixit. Però encara més. Quan Artur Mas convoqui als partits polítics signants de l’acord (UDC, CDC, ICV, EUiA, CUP i ERC), hores després que el govern espanyol hagi recorregut la Llei de Consultes i el decret del dia 9, per tal de decidir el següent pas, difícilment algú s’atrevirà a proposar plegar veles perquè a Madrid ho volen les majoria dels  magistrats del TC que actuen al servei del PP i del PSOE.  Als nostres dirigents, caldrà exigir-los intel•ligència per tal de actuar procedimentalment  de manera immaculada perquè és com continuarem guanyant-nos el respecte de les democràcies que ens observen. I se’ls ha de reclamar, alhora, honestedat a l’hora de gestionar la  voluntat i l’anhel de milions de  persones que vivim un moment històric que també pertany a les generacions que ens han precedit,  que mai no defalliren en la catalanitat, però que nosaltres ara en som els protagonistes.   I, finalment, cal reclamar als dirigents polítics  coratge per actuar en conseqüència. Intel•ligència, honestedat i coratge, que és tot el que infondrem centenars de milers de ciutadans i ciutadanes el dia 11 a Barcelona.  
Perquè Ara és l’hora de la República!