Un grup de professionals de l'empresa, professors i ciutadans de Catalunya, en el procés que ens ha de portar cap a la independència de Catalunya, estem unint forces per constituir, el més aviat possible, una nova Caixa d'Estalvis, que treballi des del primer dia com Banc de Reconstrucció i Reindustrialització de Catalunya.
A Catalunya, arran de la crisi de 2008 – 2014 han desaparegut totes les Caixes d'Estalvis que hi havia, menys La Caixa. Aquesta última, tot i mantenir el nom de Caixa d'Estalvis, s'ha convertit en un simple banc.
Per aquesta raó, la població de Catalunya es troba que l'oferta d'entitats de crèdit ha disminuït molt i precisament, quan més necessitat hi ha de finançació per empreses, particulars, treballadors autònoms, comerciants, agricultors, pescadors i emprenedors, menys oferta existeix al mercat.
Al seu inici, les Caixes d'Estalvis van ser bastides per la mateixa població, unint esforços i acumulant molts anys de treball i estalvi…
Demanem fer difusió del projecte Caixa Catalana per tal d'ajuntar una massa de població de Catalunya suficient per obligar a la Generalitat de Catalunya, de després de les eleccions del 27 de setembre del 2015, a que concedeixi una llicència bancària, imprescindible per poder iniciar les activitats.
Catalunya disposa d'una massa enorme d'estalvi a mans de ciutadans compromesos en el procés cap a la independència. Aquests mateixos catalans estan clarament ressentits contra un sistema bancari que, en general, ha resultat una estafa. En particular, una gran massa de catalans estan ressentits contra La Caixa, que ha mantingut relacions indecents amb la família real espanyola, mentre en paral·lel desnonava pobres tenidors d'hipoteques que no podien fer front amb les seves obligacions.
A Catalunya hi ha unes necessitats ingents de finançació per sectors productius (totalment a fora de la promoció immobiliària que ha portat tanta misèria i empobriment). Per sortir de la crisi econòmica en que Catalunya es troba, és imprescindible que un Banc de Reconstrucció i Reindustrialització comenci el més aviat millor a donar petits crèdits d'entre 5.000 i 10.000 euros, tant a treballadors autònoms, empreses i emprenedors, com especialment a aturats que vulguin, mitjançant una petita inversió, auto-contractar-se per tal de tornar al món laboral.
La futura Caixa Catalana Cooperativa de Crèdit podria obrir una primera oficina a la primavera del 2016, amb la forma jurídica de Cooperativa de Treball i de Segon Grau.
Els promotors del projecte proposem que el control i poder de decisió a la Caixa Catalana estigui aproximadament dividit en:
_ 50% del poder a mans dels estalviadors, clients operatius de la Caixa i tenidors de crèdit, participant en una mena de ciber-assemblea permanent.
_ 20% del poder a mans de gremis d'oficis (pastissers, botiguers, etc.); a mans de les cooperatives ja existents, com les agràries, confraries de pescadors, associacions d'empresaris, etc.; també i molt especialment a mans dels col·legis professionals.
_ 15% del poder a mans dels treballadors. Aquest percentatge seria prou reduït per evitar que els mateixos treballadors “s'apoderessin” de l'entitat.
_ 15% a mans de la futura Generalitat de Catalunya, de manera que tindríem una raonable estabilitat econòmica.
Un dels criteris bàsics, en la nostra opinió, seria que Caixa Catalana fos absolutament transparent en les seves despeses, literalment nudista: tots els sous, lloguers, contractes de manteniment, tot, de dalt abaix, public i visible a la web…
S'establiria des de l'inici una limitació de sous màxims, així com un control estricte sobre els bonus de rendiment.
Amb aquest criteris, la Caixa Catalana podria operar segurament amb una escala de comissions de sols un 15 – 25% de les habituals al mercat. Encara que els % d'interessos serien els habituals del mercat, les comissions baixes comportarien la millor publicitat boca – orella: precisament eliminant les despeses en publicitat.
Joan Olivé i Mallafrè
Caixa Catalana Cooperativa de Crèdit
[soliloquy id=”226219″]
