Aquest any han triomfat als Estats Units les tradicions més ancestrals de Catalunya. Una sèrie de casualitats han fet aparèixer en mitjans de comunicació de gran audiència el costum de posar el caganer -persona en situació de defecar- als pessebres, amb caricatures de personatges de l’actualitat; i també la tradició del tió, aquell tronc d’arbre que ben alimentat en les dies previs retorna regals i satisfaccions, el dia de Nadal, al qui l’ha cuidat i després el bastoneja – com es bastonegen les oliveres o els ametllers per fer caure la fruita-. Tradicions rurals i precristianes basades en el cicles de la terra. A l’entorn del solstici d’hivern s’adoba la terra per obtenir bones collites que procediran de l’esplendor de la naturalesa vegetal. Economia circular “avant la lettre”.
D’allò local a allò global. O com més local més universal. O encara si volen vostès: per ser original cal anar als orígens. Les ciutats-nació com Barcelona o les nacions-ciutat com Catalunya cada cop tindran més protagonisme al món. En detriment d’aquelles nacions que són moltes ciutats, o d’aquelles ciutats que no saben de quina nació són.
Em venien al cap aquestes reflexions que passaven de l’anècdota de les tradicions nadalenques glocals, a la transcendència de la prospectiva política, quan en aquesta setmana quan ens menjarem els torrons, confluïen al meu mòbil, a la tele o als diaris notícies totalment glocals.
Iberia anuncia que farà vols intercontinentals des de Barcelona, desprès de més d’una dècada de boicot, en contuberni amb AENA i Barajas per a deixar el Part com a Hub secundari de vols de baix cost i de curta distància. És el procés? Què va, és la pura competència del mercat, després que Norwegian i altres companyies asiàtiques hagin engegat i pretenguin iniciar nous vols intercontinentals des de Barcelona; prescindint de si Barcelona continuarà essent una capital de províncies o una capital de República. Han fracassat, doncs, tants anys de boicot de l’Estat, que en la meva etapa de Conseller, vam posar en evidència informant d’una trentena d’acords il·legals contra la competència, d’AENA, per evitar que companyies aèries establissin la seva terminal de vol a Barcelona.
Una altra notícia glocal. Una majoria de Parlaments de la Unió Europea i de les seves regions, han obert línies de debat sobre el referèndum català, o de protesta sobre l’encausament de la Presidenta del Parlament Carme Forcadell. El prestigi d’Espanya com a democràcia homologable cada cop està més per terra, ja que aquest encausament plou sobre mullat: advertiments de l’ONU per l’oposició a l’obertura de les fosses de la guerra vivil; per l’impediment a jutjar els crims de la humanitat del franquisme, per ocupar els primers llocs de la llista de la corrupció a Europa.
Una altra notícia amb projecció. Amb la fusió de tots els principals centres tecnològics de Catalunya sota el paraigües EURECAT dirigit per Xavier Torra, i la xarxa TECNIO, culmina una proposta que s’havia fet el 2008 com a fruit del Pla Nacional d’Innovació I Recerca. Ara un cop racionalitzat el repartiment de tasques entre centres i grups de recerca aplicada i la seva focalització estratègica i la seva aproximació a les necessitats de les pimes autòctones estarem en condiciosn d’avançar primer cap el model basc de Tecnalia i després en l’Institut Franhaufer, alemany. De la mateixa manera que finalment, tot i que poc integrat encara, camina el Barcelona Institute of Science and Technology dirigit per Mas-Culell, en direcció a l’Institut Max Plank. Cal dir que anem sense turbo i caldria recuperar els retards superant els clans i capelletes tecnològico- científiques que retarden l’accés a la massa crítica. I la revolució sempre pendent a la universitat cap un model dual generalitzat, des de les carreres als doctorats. Però: eppur si muove.
Finalment, si aquestes són les bases estructurals cap a la solidesa de la nova revolució que Catalunya ha de protagonitzar com la industrial del segle XVIII i com la comercial del segle XIII, també hi ha d’altres símptomes. Ho són l’afluència massiva de start ups tecnològiques joves cap a Barcelona, que estan fent disparar els preus dels locals a Barcelona. Ocasió d’or per les ciutats metropolitanes ben connectades amb metro per establir sòl i sostre d’iniciativa pública, si pot ser, i per tant a preus públics, per captar part d’aquestes noves empreses. Cal només ambició i una mirada que no acabi a 600 kmts en direcció al Manzanares.
Del “caga tió” al món, sense passar per el “madroño”.
