Alguna vegada s'ha escrit, des d'alguna mitjà de comunicació elitista, que Portbou podria ser un segon Cadaqués i això seria molt positiu per reactivar l'economia de la població fronterera. Bé, les coses no són tan senzilles.
Cadaqués és una població molt singular i meravellosa que ha sabut treure molt de suc de la figura de Dalí i de la seva geogràfica allunyada i feréstega, més endavant, cap als 70 i 80 del segle passat, també va saber atreure un grups socials i polítics molt determinats com eren/són s'anomenada “gauche divine” que més endavant es va transformar, en la seva dretanització, amb grups de “l'Upper Diagonal” . Portbou és radicalment diferent que Cadaqués. fins el 1992 no li feia falta el turisme, vivia de les activitats, ferroviàries i frontereres amb l'estat francès. Portbou va planificar, poc i tard, un turisme que arreu de la Costa Brava ja estava molt desenvolupat. De tota manera, en aquests moments, les mancances de Portbou – en relació amb el turisme- es poden convertir en oportunistats. De fet, Portbou és l'únic municipi de la Costa Brava que encara pot créixer .
Cadaqués és encisador, el seu parlar salat és meravellós, però té el risc de col lapse. A més, Portbou, malgrat la seva feblesa turística, disposa de dos elements que no té Cadaqués i cap municipi de la Costa Brava: el tren, com a mitjà de comunicació sostenible i cultura europea en estat pur representada per la figura de Walter Benjamin.
