Si el que el Sr. José Ramon Bauzà anomena “gestió forestal” es basa en un pla de desforestació provocat per guardes de cabres, llavors cal entendre que no són tècnics en gestió forestal qui l’assessoren. Els plantejaments en gestió forestal del Sr. Gabriel Company, Conseller de Medi Ambient i altres coses importants, ens situen deu mil anys enrere en l’evolució de la relació home-natura. Molt conservador, sí. Si, com va manifestar, una guarda d’ovelles fa més feina que una brigada forestal, llavors ja està tot dit. O no, potser encara les pensen pitjor.
Ara bé la greu irresponsabilitat en que es situarien ambdós, més el silenci còmplice dels qui cobren per gestionar el què del medi, s’ha de denunciar. Una modificació substancial de la coberta vegetal provocat per ramats de cabres o altres herbívors, requerirà en tot cas una autorització basada en un informe tècnic favorable. Favorable a les espècies de flora i fauna salvatges. Que, en tota lògica en la matèria, ha de ser contrari. Altra cosa s’ha de considerar imputable de denúncia pública, a la normativa i fins i tot judicial i davant totes les institucions i els organismes competents en la matèria, també els europeus.
L’opinió pública, tan capficada en els seus importants problemes econòmiques, faria bé en avaluar el seu grau de responsabilitat, pel que fa als efectes, que sobre temes vitals, el medi natural inclòs el climàtic, implica la seva decisió de votar aquest personal i en conseqüència atorgar tal grau poder de decisió a tals inoperants i ineptes en matèries de gestió tan importants.
Tan importants que hi són en joc la vida.
Joan Vicenç Lillo Colomar
