Fa pocs anys es va posar de moda la teoria del guru empresarial W.Cham Kim que defensava que les empreses – o els professionals, o els països- s'entesten en buscar un lloc allà on ja hi és tothom: el mar vermell. Mentre que la seva salvació consisteix en explorar horitzons ignots on es poden trobar autèntics oceans blaus./
Fa vuit anys, quan estava al davant de l'àrea d'innovació del meu país, vaig fer unes reflexions internes al meu equip, que no han caducat. La situació del sistema de recerca, desenvolupament i innovació a Catalunya degut al dèficit fiscal estructural i al retard en l'establiment d'un model de governança eficient en recerca i del retard en centres tecnològics ens obliga d'una banda a posar les bases d'un sistema de governança de la R-D més eficient i d'agrupar centres tecnològics que recuperin el temps perdut. /
Aquesta tasca l'hem de fer d'ofici, però hem de ser conscients que en aquest àmbit ens estem movent en allò que el gurú coreà definiria com oceà vermell. Estem volent emular sistemes que ens porten un avantatge en anys i recursos impossible de recuperar. Per això, hauríem de fer un sobreesforç d'imaginació per trobar el nostre oceà blau, on no ens esperin. Mirem algunes avantatges que caldria explorar. /
1. Catalunya té alta creativitat. Millor territori en nombre de creació d'empreses. Escoles d'empresarials líders mundials. Bona fama en disseny industrial, arquitectònic, tèxtil moda, màrqueting però molt mal estructurat acadèmicament. Si la societat del coneixement quedarà superada per la societat de la creativitat on els elements immaterials passaran a tenir un pes determinant; si els experts recomanen organitzar la creativitat, no hauríem d'apostar per fusionar totes les sinèrgies en aquest camp i avançar-nos en una anella molt potent de disseny, emprenedoria i creativitat emprenedora? /
2. Catalunya té pimes amb dificultat perquè s'incorporin a la R-D, però té una bona colla de grans empreses multinacionals foranes o autòctones que en el primer cas aposten per Catalunya pel seu capital humà capaç en alguns casos d'afegir valor i defensar la permanència i en d'altres són empreses d'èxit comercial però que no han estirat mai de la R-D. No hauria de ser prioritari consolidar i augmentar el paper de tractors de les multinacionals sobre les pimes innovadores catalanes? Oimés quan s'està extenent l'estratègia de la innovació oberta?
3. Catalunya no té l'obsessió de la sobirania nacional en l'àmbit econòmic, per bé o per mal. Catalunya té molt capital estalviat però que no està acostumat a arriscar. El mínim que es pot demanar-li és que ocupi posicions en les infrastructures liberalitzades: aeroports, operadors ferroviaris, logístics etc.. Però perquè no convertim Catalunya en àrea d'actuació europea dels inversors dels capitals risc i llavor, asiàtic, àrab i americà a Europa?
4. Tenim centres d'excel.lència científica i tecnològica dels que som incapaços de garantir-ne el seu enlairament total per impediments econòmics. En ple procés d'independència política no seria intel·ligent d'abonar la multidependència en el camp de la R+D? L'increment de relacions fins i tot orgàniques amb els centres de recerca i tecnològics de proximitat, CSIC i CNRS. I sobretot establir aliances sòlides amb els estats fora de la UE que destaquen més juntament amb Catalunya: Suïssa, Noruega i Israel. I si cal, esdevenir sucursals dels grans operadors científics internacionals.
5. S'ha de millorar l'aprofitament de l'estirada de les grans instal·lacions científiques pròpies Sincrotró, Supercomputador etc, però també alienes com els centres europeus com l'ITER o centres dependents de Madrid mal aprofitats.
6. Es poden buscar fórmules legals que donin seguretat als inversors catalans en R+D amb un cert aval públic, com la Corporació tecnològica andalusa etc. Cal investigar possibilitats en el marc català per afavorir legalment la indústria, la propietat de patents, la innovació etc. I veure les possibilitats que dóna el dret civil català. I finalment, de forma desacomplexada, vendre Catalunya com a nació de talent i creativitat. /
Aquestes han estat algunes modestes observacions sobre el que crec que és l'Oceà blau de la Catalunya innovadora.
MACEDÒNIA
Tenim llista pel Procés. I els que en un primer moment la vam observar amb escepticisme, hem hagut d'anar variant el nostre capteniment en veure la reacció furibunda dels enemics unionistes de les llibertats; i dels adversaris polítics que s'emboliquen amb la bandera vermella. /
L'unionisme, situat majoritàriament al centre dreta i extrema dreta, continua persistint en l'atac a Mas, sense oferir, com van fer conservadors i laboristes britànics, cap oferta consistent de millora a la ciutadania de Catalunya. /
Aquesta bel·ligerància deixa encara més en evidència la que esgrimeixen les esquerres autoconsiderades alternatives. Tot i venir de tradició marxista han oblidat els ensenyaments més bàsics del materialisme històric: contradició principal i secundària; oligarquia bonapartista, burgesia subordinada. /
Els podemitas i iniciativeros catalans prioritzen la contradicció secundària (entre burgesia perifèrica i classes populars perifèriques) i l'atac a la burgesia subordinada. I per això són còmplices objectius d'evitar el xoc frontal de classe amb l'oligarquia bonapartista espanyola (la casta). I abandonen la política de pactes tàctics amb la burgesia subordinada que va ser la principal característica del PSUC hegemònic a Catalunya, en lluita contra l'oligarquia franquista i per la ruptura. Ai si Comorera o Solé Barberà aixequessin el cap!
http://www.economiadigital.es/cat/notices/2015/07/buscant-l-ocea-blau-76242.php
