- Publicitat -
Sacrifici. Dignitat infinita. Èpica. Compromís indefugible. Jordi Turull i Jordi Sànchez han trencat tots els esquemes, tot el camí marcat, tot allò previsible, tota la inèrcia negativa. Tots dos han anunciat avui que comencen una vaga de fam indefinida a la presó de Lledoners. Ningú ho preveia, ha agafat a tothom desprevingut i és un gest que canvia moltes coses. En primer lloc, fa miques aquella deplorable mena de normalització de la seva situació de presó un any després que hi entressin. Malauradament el temps, la decaiguda de l’ànim després del 27 d’octubre i el poc abrandat nou Govern han fet que els empresonaments no caiguin en l’oblit, però hagin perdut impacte. Ara, però, aquest gest sense precedents en la política institucional catalana torna a remoure consciències.
I és que en segon lloc, els dos diputats de JxCat volen que la gent, tant dins com fora de Catalunya, obri els ulls d’una vegada. En poc més de 12 hores, més de 125.000 persones s’han apuntat al web de suport a Turull i Sànchez, que tenen una reivindicació clara: denunciar la injustícia del Tribunal Constitucional, que admet a tràmit els seus recursos d’empara, però no els resol. Fins que no ho faci, cap d’ells podrà recórrer al Tribunal Europeu de Drets Humans. Hi ha recursos per demanar l’aixecament de la presó preventiva que porten encallats al TC més d’un any. El bloqueig ‘de facto’ és evident, igual que la mala fe i la set de venjança, i no justícia, dels jutges. Amb la vaga de fam, Sànchez i Turull demanen un judici just, que saben que no podran tenir.
El cas ha arribat a la premsa internacional, tot i que de moment de manera discreta. És de preveure que els propers dies vagi a més, sobretot quan comencin a tenir problemes de salut. El president del Col•legi de Metges de Barcelona i metge personal d’ells, Jaume Padrós, ja ha avisat del “potencial risc” de l’acció a partir del primer dia.
I és que això, una vegada més, referma el seu compromís real amb el país i amb el projecte que defensen. Però no només ells, si no tots els empresonats i exiliats. Són una generació de polítics irrepetible, els únics de qui és impossible dir que es mouen per interès i benefici propi, pel càrrec, pel poder, pels diners. Com cap polític havia fet en les últimes dècades, la generació de Puigdemont, Junqueras, Forcadell, Bassa, Turull, Sànchez i la resta ha demostrat implicació i honradesa fins les últimes conseqüències. Han demostrat no tenir experiència fent independències, sí, però s’hi han deixat la pell. I la sola insinuació d’electoralisme rere la vaga de fam de dos diputats de JxCat és profundament ofensiva.
La protesta, les que puguin venir, i la primera fotografia que divendres a la nit es va filtrar dels set presos de Lledoners han d’aportar la unitat i orientació que està faltant als qui són fora. De moment no estan ni de lluny a l’alçada, però s’han de posar a to immediatament. El judici s’apropa. I els presos han contribuït a acabar amb l’apatia generalitzada. Seguiran el far de l’esperança que surt des de Lledoners, Mas d’Enric, Puig de les Basses i l’exili els qui estan pilotant el procés ara a Catalunya? El moment arriba. La vaga de fam és només l’inici del clímax d’aquesta part del procés. Ells estan ja en una altra fase, en un altre nivell. I els que som fora, ho estem? Ho continuarem amb les absurdes baralles intestines?
Publicitat
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
Publicitat
