Bonet, que no coneixies Anglada?

Escoltava durant l’informatiu migdia unes declaracions de l’exportaveu de Plataforma per Catalunya (PxC) a Salt, Carles Bonet, que deia que “inicialment creien que a través d’aquest partit podríem millorar la convivència al municipi”. Sembla una broma de mal gust, coneixent l’ideòleg del moviment, que Bonet justifiqui la seva vinculació amb PxC d’aquesta manera. PxC no ha estat mai un partit que hagi buscat la millora de la convivència, ni a Vic ni enlloc. Ans al contrari, que els que som d’Osona coneixem les dinamitades que Josep Anglada ha deixat anar al ple de l’Ajuntament de la capital en contra dels immigrants. Amic Bonet, et vas informar malament de com anaven les coses a casa de PxC.
 
Els mateixos dies que Bonet i la seva companya, Juana Dolores Martínez, passaven al grup mixt de l’Ajuntament de Salt, es feia públic que PxC concorreria a les generals presentant-se només a Catalunya. Sembla, doncs, que el projecte d’estendre el moviment més enllà del Principiat, amb aquesta o una altra marca, no ha acabat de funcionar i Anglada voldrà portar la PxC al Congrés confiant únicament amb els votants catalans. Que hi pugui arribar no és descabellat, sabent com de just ho va tenir per col·locar un diputat al Parlament de Catalunya i l’atracció del seu discurs a primera vista per certs col·lectius d’electors, però el vot a les generals també és diferent al que s’emet per les locals o autonòmiques, i la tendència bipartidista a Espanya (PSOE o PP) pot acabar contribuint a què Josep Anglada torni al seu feu vigatà amb la cua entre cames. Tant de bo!
 
Amaguin o no alguna cosa amb aquesta fugida cap endavant, Bonet i Martínez posen de manifest que l’efecte Anglada pot ser més efímer del què pensem en certs municipis de recent aparició, sobretot una vegada s’ha conviscut algun dia amb el líder vigatà; que el personatge és una façana atractiva per certs polítics de segona, però que quan entren a les entranyes del partit les coses canvien. PxC és Anglada i prou, res més! Ara mateix, només els feus vigatans i vendrellencs semblen consolidats –a Salt, el partit s’ha fet miques–, però caldrà veure si la mateixa conclusió a què han arribat els dos regidors gironins s’estén als altres municipis on PxC hi té representació. Que a Catalunya hi hagi opcions radicals en contra dels immigrants no és estrany tenint en compte l’escenari europeu, però el què no és lògic és que aquesta opció l’encarni un partit com PxC, unipersonal i forjat a base del magnetisme sense substància política del seu líder i de la mà dura, sobretot quan abandona la plaça Major, les tocades de mans i les converses disteses amb veïns vigatans.