Us reprodueixo un article publicat al desembre del 2010 a l’Associació Catalana de Premsa Gratuïta.
“[…] Aunque ausente de vosotros, llevo tan gratos recuerdos de vuestro amor y adhesión a mi persona, que siempre estará dispuesto a corresponder a tan señaladas muestras de aprecio vuestro agradecido compatriota, El Duque de la Victoria.”
Acabada la primera carlinada o la guerra dels Set Anys (1833-1840), no passarà gaire temps fins que, del migdia a la mitjanit del 3 de desembre de 1842, l’exèrcit espanyol –sota les ordres d’aquest agraït general Espartero i del capità general Van Halen– bombardegi Barcelona des de Montjuïc.
L’endemà, l’exèrcit entra a la ciutat i ocupa alguns dels edificis més representatius, com ara l’Ajuntament, on hi detenen republicans, es decreta l’estat de setge i, posteriorment, es clausura la premsa, excepte el Diario de Barcelona. L’acció bèl•lica ha destruït alguns centenars de cases i ha cavat una fossa encara més profunda entre el Govern espanyol, la ciutat comtal i el conjunt de Catalunya. Per si encara no n’hi hagués prou, se succeeix una repressió molt dura i s’imposa a la capital la reconstrucció del pany de la muralla de la Ciutadella –la fortalesa d’infaust record que s’havia començat a enderrocar– així com el pagament de 12 milions de rals, dels quals, només n’acaba satisfent dos, gràcies a la resistència passiva de la ciutadania.
Un atac que es venia coent des que, al mes anterior, hi havia esclatat una revolta popular espontània a partir de la determinació d’uns treballadors d’introduir a la ciutat vi i altres béns de consum eludint l’obligada liquidació dels “drets de portes”. Una protesta que s’afegia al descontent per “la qüestió cotonera” que, sovint, marcava el pols entre Catalunya i el Govern de l’Estat, i que feia referència a la negociació d’un tractat comercial amb Anglaterra pel qual es beneficiarien les fruites i els vins espanyols en detriment dels interessos de la indústria catalana. A més, planava el pànic entre la població davant l’amenaça d’una nova convocatòria de quintes.
Espanya i Catalunya es troben immerses en una crisi política de tal magnitud que, a l’any següent, esclata una nova revolta –“la Jamància”– que es resol amb un altre bombardeig sobre la ciutat, en aquesta ocasió, sota el comandament del general Prim.
Curiosament –o no– Espartero, el Duque de la Victoria, ha tingut i té en l’actualitat dedicats un carrer i un passatge; i, el general Prim, una rambla, una plaça al Poblenou i una estàtua eqüestre al parc de la Ciutadella.
