S’esperava a les 13h de la tarda, però a les 9 h del matí, hem trobat l’avançament de les condemnes a El Español de Pedro J. Mitja hora després es feia oficial per tot arreu, abans que arribés als interessats. La sentència del procés ja és aquí i condemna severament als 9 presos polítics, atorgant la major pena, com era d’esperar, al vicepresident Oriol Junqueras. Les penes són aquestes: 99 anys, un segle que es desglossa així:
Oriol Junqueras: 13 anys de presó per sedició i malversació.
Jordi Turull: 12 anys de presó per sedició i malversació.
Raül Romeva: 12 anys de presó per sedició i malversació.
Dolors Bassa: 12 anys de presó per sedició i malversació.
Josep Rull: 10 anys i mig per sedició.
Joaquim Forn: 10 anys i mig per sedició.
Carme Forcadell: 11 anys i mig per sedició.
Jordi Sànchez: 9 anys per sedició.
Jordi Cuixart:. 9 anys per sedició
Santi Vila, Carles Mundó i Meritxell Borràs han estat condemnats per desobediència a una multa de 10 mesos amb una quota diària de 200 euros (60.000 en total per cap, que s'esperen cobrir amb la Caixa de Solidaritat, excepte en el cas de Santi Vila, que ja s'ha queixat), i un any i vuit mesos d’inhabilitació.
Ningú s’ho esperava tant aviat. Però la sentència ja era allà. Aleshores totes les mirades, amb cert recel, s’han posat al canal de Telegram de Tsunami Democràtic. I no ha trigat a emetre resposta: a les 13h donarem les instruccions.
Mentrestant, les reaccions institucionals: tot l’arc parlamentari des de Quim Torra a Pedro Sánchez. Ningú s’ha sortit del guió en el que ha dit, i tots els grups independentistes han demanat omplir les urnes del 10 de novembre de vots. El president Torra ha dit que demanarà una reunió urgent al rei, a Pedro Sánchez… I Pedro Sánchez ha comparegut amb una suficiència que feia bullir la sang, venent que Espanya és un país on es respecten els drets, i una democràcia molt avançada. Minuts abans de la sentència havia publicat un vídeo amb imatges dels seus ministres explicant que Espanya és una democràcia. No és el primer vídeo que publiquen en les darreres setmanes, la qual cosa ens fa pensar en allò de… si necessites dir tant que ets una democràcia, és que no ho ets gaire. Mai deixa d’impactar que un líder de l’esquerra (teòrica) adopti una postura tant propera a les tesis dels feixistes, malgrat el to presidencial. Catalunya és el gran problema d’aquest estat decadent i endarrerit.
Tsunami ha cridat a les universitats a abandonar-les i a anar cap a Barcelona en diverses columnes. Allà donarien la propera indicació. Hi ha universitats com la de Girona que han decidit tancar ja per tota la setmana. I els talls de carretera s’han començat a multiplicar. A nivell esportiu, una multitud de clubs esportius s’han anat pronunciant en diferents sentits: des del Barça, el Girona, l’Uni Girona, el Cadí la Seu, l’Europa i molts d’altres s’ha posicionat contra la sentència; i un altre grup de clubs capitanejats pel RCD Espanyol s’han mostrat acatadors, davant la indignació de molts dels seus aficionats. Tant ha estat així que el Força Lleida Club Esportiu ha hagut de retirar el seu comunicat.
A les 13h, Tsunami Democràtic ha publicat la indicació del dia: “Tothom a l’aeroport”. Després de la sorpresa inicial, que costava esperar-se per l’ambició de la proposta, la gent no ha dubtat a anar cap allà. Sense la gent allò no funcionava. I una massa infinita ha col·lapsat tots els mitjans de transport fins arribar a l’aeroport. Allà s’han començat a acumular davant el fort cordó policial que havien muntat els cossos policials.
Efectivament, la policia ha picat: s’han tancat tots els transports públics metropolitans que arribaven a l’aeroport, i Tsunami s’ha apuntat el primer triomf: la policia col·lapsava tota sola l’aeroport. Passada l’hora de dinar, han reobert. I com hi ha arribat la gent? Quan el transport s’ha col·lapsat, i els cotxes inundaven les carreteres, parats, la gent s’ha cordat les sabatilles esportives i com una riuada han caminat per damunt de l’autopista i els camps, fins la T1, on el gruix de gent ha estat espectacular. Tothom ha respost, i tots hem reviscut l’1 d’octubre durant un dia de reacció gloriosa. Fins a 120 vols cancel·lats mínim, i una vintena més per demà. Una desena part dels vols d’un dia, per tant, cancel·lats; una molt bona acció.
A la tarda, les places de les viles s’han unit a la protesta, i a les 18:30h Tsunami Democràtic ha revelat una gran sorpresa: 1.200 cotxes han col·lapsat durant una estona el trànsit cap a l’aeroport de Madrid-Barajas, una acció que s’ha intentat silenciar des dels mitjans espanyols. Al vespre/nit, les càrregues policials han començat a prosperar, fins que Tsunami ha donat per finalitzada l’acció i aleshores, amb la gent que restava, han començat les càrregues policials.
I la darrera punyalada al dispositiu policial, i a la imatge d’Espanya: Tsunami Democràtic ha publicat un vídeo a les 21h amb Pep Guardiola denunciant la repressió de l’estat Espanyol, del qual ha dit que estava caient en una deriva autoritària, i ha demanat a la UE que intervingui per provocar un diàleg que condueixi a Catalunya a un referèndum d’autodeterminació com ha passat a Escòcia i el Quebec. Amb això, Tsunami ha acabat la mobilització del dia, i ha avisat que demà, més. Al centre de Barcelona hi ha hagut moltes càrregues a Via Laietana, davant la comissaria de la Policia Nacional. La cosa s’ha allargat fins ben tard, de fet encara segueix mentre publiquem l’article.
Malgrat el dia gris i trist, la gent ha posat un punt d’esperança. La revolució dels somriures ja s’està transformant en un front antirepressiu i la gent comença a entendre que comença una etapa diferent, que no sabem on ens durà però que hem de saber lluitar. Seguirem tenint presos a la presó, però la gent no es rendeix, i el 10 de novembre segueixen havent-hi eleccions on caldrà omplir de vots les urnes.
