Biblioteques al contenidor

Una biblioteca ha estat destruïda. Aquesta vegada no ha estat a Iraq, ni a Síria, ni al Iemen. Ni l’han arrasat talibans, gihadistes ni d’altres tocats del bolet. Ha passat a Catalunya i ha acabat amb ella un alcalde i una colla de regidors.
Els fets van passar a Avinyonet de Puigventós, on es va decidir tancar la Biblioteca Municipal Josep Poch per les poques visites que tenia. L’Ajuntament va dir que només havia rebut cinc visites en quinze anys. No sé si aquestes dades són certes. El que sí sé és que són lamentables. Perquè quan no va la gent a una biblioteca el problema no és de la biblioteca en sí mateixa sinó de qui la gestiona. Una reflexió bàsica que devia fer mandra a l’ajuntament. Així que sense rumiar-s’ho gaire es va acordar sentenciar a mort la biblioteca i que la sala on hi estava ubicada havia de ser un espai de coworking per als emprenedors, que observant la dedicació del consistori en promocionar les seves instal·lacions ja veurem l’èxit que tindrà. I és clar, els llibres molestaven.
La solució a la feixuga molèstia també va ser fàcil: es va procedir a llençar al contenidor de paper més de 700 llibres, perquè, segons fonts municipals, estaven en mal estat i no tenien cap valor. Els responsables d’aquest poble, governat per CDC, i que va camí de convertir-se en el Lepe de l’Empordà, haurien de saber que el valor d’un llibre no rau solament en el seu estat físic sinó en el coneixement intrínsec que l’obra aporta. Imagineu-vos que aquests individus haguessin descobert, per exemple, els manuscrits del mar Mort. Igual els haguessin fet servir de papir de wàter perquè “estaven en mal estat”.
Ratllant el cinisme, l’alcalde convergent Josep Maria Bartolomé , ha deixat dit que era millor abocar-los al contenidor per tal de “reciclar-los en benefici del poble “. Perquè resulta que “els llibres no s'han llençat sinó que s'han reciclat per donar-los una nova utilitat per a la mainada”. Quin gran prescriptor cultural el senyor alcalde!
Bona part del fons provenia de particulars, entre ells l'advocat i polític Josep López de Lerma, que estudia denunciar-los pel que considera una “pèrdua irreparable del patrimoni cultural i bibliogràfic del municipi”. ERC, a l'oposició, va demanar un ple extraordinari perquè l'equip de govern doni explicacions, i aquest campió del reciclatge ha anunciat que algun dia hi haurà una nova biblioteca “sense cap cost municipal”. Bartolomé ha superat el low cost per proclamar el no cost cultural. Qui sap si no estem davant el primer Premi Nobel català…
Fa pocs dies el flamat conseller de Cultura de la Generalitat, Santi Vila, va pronunciar la conferència “Demà és ara. Polítiques culturals en un moment fundacional” al Palau de la Música. Sigui dit que pels que portem anys al sector vam tenir sensació de déjà vu, amb alguns passatges que fins i tot ens evocaven la retòrica del conseller Pujals. Va parlar de la construcció de la biblioteca central de Barcelona, pendent des del segle XIX.
Però potser abans d’abordar els grans temes caldria saber resoldre els petits. El que alguns l’aconsellaríem és que cridés a capítol i alliçonés alguns alcaldes, començant per l’il·lustríssim senyor Bartolomé, i els fes entendre que les biblioteques són equipaments bàsics per a l’educació d’una societat cívica i culta. Que fomenten la lectura i reforcen un lleure constructiu. Al segle XXI i en ple procés de construcció d’un estat propi, aquestes són qüestions que a casa nostra haurien d’estar superades. Però un petit poble de l’Alt Empordà ens ha fet recordar que la incultura i l’estupidesa humana són eternes.