Beu tranquil, català!

Normalment, les primeres coses que et pregunta la gent de fora de Catalunya quan et coneix per primera vegada – o ultima, segons les teves contestacions – son, i si de debò et volen psicoanalitzar, si ets del Barça, ja que comporta un tarannà concret vers la teva nacionalitat teòrica o real, que dona peu a un munt de discrepàncies i argumentaris buits dels “enquestadors”. Alguns, si son valents et pregunten directament que hi penses sobre el govern, i d’aquí es torna a repetir el fet, però, dona mes embranzida, i fa augmentar-n’ha la tensió. O dic, per experiència pròpia al curt període de la meva vida. Aquests fet es estrany que succeeixi aquí a casa nostra, sinó el perpetra algun entrevistador maliciós, quan recerques feina, que l’hi contestes – sense mullar-t’hi – sense donar-hi l’interes que hi te, però argumentant com ho faries amb un caire merament diplomàtic. Desprès, al llarg del temps, i amb l’ambigüitat en contra pots fallir, i caure en el parany. Cadascú te les seves armes de lluita mental i social, travessant la fina línia de l’esquizofrènia de les respostes inconscients. Aleshores, et converteixes en objectiu prioritari. El Catalan o Nazionalista seran els teus agradables mots, que et marcaran, i et titllaran des de llavors. Jo, si amb pregunten si soc seguidor del Barça , responc que m’agrada mes la Penya de basquet, o en el tema polític que m’agradaria que Espanya fos mes plurinacional per acabar amb tanta separació. Et deixen en pau, i els pobres ignorants s’en van feliçment a dormir. Això, succeïx a les típiques converses que es donen en algun sopar empresarial, quan ja corren les cerveses i “chupitos” a dojo, que no en prenc pas, sense deixar la meva beguda refrescant del meu costat, per seguir alerta veient, com la gent hi cau de quatre grapes, sota el somriure dels feréstecs caps d’empresa. Soc català d’identitat, però no pas de carnet, l’únic argument que tenen els defensors d’Espanya, mentre que l’al.lud de arguments – que no els entendran, ni pas ho vull – que puc esgrima-l’hi’s a ells, els oblido fent petits glops entre glaçons, amb un gran somriure d’orella a orella.