Això de benvolguts és una formula epistolar, com el «Dear» dels anglesos. Ho dic perquè la vostra ignorància del català us pot portar per un camí errat.
Després de molts mesos d’espera, per no dir anys, heu donat a llum una sentència que fa de l’Estatut una ombra del que era a l’origen. És com les cares de certes senyores que amb botox i amb operacions estètiques, perden la fesomia i fan plorar i riure alhora. Vosaltres heu deixat l’Estatut «liftat» i «botoxat», si em permeteu els barbarismes.
No heu fet content a ningú, encara que la vostra missió no era de fer contenta la gent sinó de sentenciar sobre un Estatut legal, votat pel poble i passat pel sedàs parlamentari que la llei determina. No és una feina molt plaent, és cert, però això no excusa la vostra poca eficiència. Heu arribat tard i malament.
Esperaré, esperarem, un parell de dies per tal de poder llegir amb deteniment la sentència en detall, perquè la supressió d ‘alguns articles i la devaluació d’altres mereix una explicació per part vostra i dels experts en la matèria.
De manera que la meva opinió és, ara per ara, provisional. Per tant, només provisionalment, us engego a fer punyetes.