T’erigeixes, secall i esvelta, procurant distreure la clientela que espera accedir a les teves aules a la recerca d’un món computadora. Et presentes amb barret de copa, emulant amb la resta d’universitats a partir de jocs de mans i malabars futuristes. Ets el guardià que preserves la teva pròpia misèria darrera el paravent de tres lletres: UPC.
Goses afirmar que els teus centres docents i de recerca són referents a nivell nacional i internacional. I no goses respondre què és el que motiva a escollir-te. Dius ser la universitat del futur. Oberta al món, solidària, vinculada al compromís social…
Politècnica, he de dir-te que ben pocs estudiants et dignifiquen, perquè ben pocs t’escullen per procurar un món millor. He de dir-te que, un cop a dins, a ben pocs els interessa res que no respongui al seu feliç i particular final: un bon cotxe i segona residència. Aquest és el teu client potencial, i tu ho saps. I no fas res per canviar-ho.
He de dir-te que una universitat oberta al món no pot, únicament, basar els seus esforços en el desenvolupament tecnològic perquè sí. No m’emprenyis més amb onanismes autocomplaents de “referència internacional”.
Per què parles dels estudiants i professors que venen de fora i no ho fas de les precàries ajudes que rebran els que s’esforcen a dur el teu nom a l’estranger? Com pots definir-te solidària, quan has abandonat i enfonsat tota vinculació -directa o indirecta- de les teves matèries a l’exercici humanístic?
Politècnica, tu que podries ser el gran referent d’universitat a Europa, respecta’t. I sigues tu qui dignifiqui els teus clients.
