De veritat que quan llegeixo una carta o un article d,una persona de fora, i resident a fora (perquè ens entenguem) parlant de Catalunya i dels catalans com a tema de l,escrit, l,interès en llegir-ho se,m multiplica, i mes quan al anar avançant en la lectura constato que no es per abocar la brutícia i les falsetans a les que ja ens hem acostumat com la cosa mes normal que ens pot passar per voler ser com som, pel que representa a España portar el pecat de ser catalans gravat al nostre ADN.
Es encoratjador i mostra de que, potser, si que és veritat que hi ha gent amb dos dits de front a l'altre costat, amb la que no sabria gens de greu parlar, compartir. Des de ja fa cert temps hi comencen a haver veus, anònimes, però també mes o menys rellevants, que comprenen el que passa, i el que es mes important, perquè passa. Llàstima que això no representi si no petites espurnes del que podria i hauria de ser el to general de tracte entre dos que no tenen perquè pensar igual, però, en tot cas, amb respecte, amb comprensió, amb saber posar-se al cap de l'altre per esbrinar que hi ha o que passa que evita, o obstaculitza, el pensar igual sobre un mateix tema.
Malauradament, el que tothom pot veure i escoltar als mitjans de comunicació d,àmbit estatal, pràcticament sense excepció, també els d'allí que ajudem a pagar els catalans amb els nostres impostos, quan parlen de Catalunya i dels catalans, sembla que hi ha un fil conductor a seguir comú a tots ells: Empastifar, mentir descaradament sobre la nostra realitat i model de convivència, curiosament, en masses casos, discursos abanderats per catalans, que no tenen cap mena de recança, dient el que diuen, de manifestar-se catalans a la mes mínima (sobre la marxa me'n venen immediatament un parell o tres, a tall d'exemple, que m,estalviaré per no embrutar aquest escrit nombrant-los). Saben que aquests discursos “venen”, o compren audiència, depèn de com es miri, i en tenim uns quants que s'hi presten, a mes sembla ser de bon grat, a posar més llenya al foc -encara que estigui verda i no cremi- de la que allà, ells solets i amb la seva profunda ignorància de la nostra realitat, ja son prou capaços d'alimentar.
Tampoc és que des de l'Estat s'hagi fet res per controlar i corregir possibles difamacions, ans el contrari, talment sembla que a ell mateix li interessi fomentar aquests discursos.
Vist que això és el que hi ha, siguin benvingudes aquestes cartes assenyades que mostren una petita esperança de que hi ha algú a l'altre costat amb qui es podria parlar.
