Benvinguda Vaga General, però CCOO i UGT han d’incloure-hi l’espoli

Fa poc més de 70 anys, milions de joves es mataren en els camps de batalla d’Europa arran d’una crisi del capitalisme menys aguda i intensa que l’actual. Avui vivim i patim una altra guerra en la qual ens hi juguem que transfereixin a l’àmbit privat la immensa bossa de riquesa pública que conforma l’estat del benestar.
Es el que ens hi estem jugant: el desballestament de l’estat del benestar i la consolidació d’una societat basada en unes relacions laborals caracteritzades per la precaritetat salarial i contractual i, en conseqüència, incapaç de poder bastir un model productiu distint, conformatper l’excel.lència i la innovació i no pas l’acceptació de convertir-nos en la maquila de les societats riques del nord d’Europa.
Com que no volem pagar la penyora d’haver d’immolar una o dues generacions de catalans, ens pertoca, a les esquerres, ser coherents amb el present i barrar el pas a la societat postcrisi que ens volen dissenyar en què tot giri al voltant del campi-qui-pugui. En definitiva, una societat dualitzada perquè ni tan sols existirà una mínima socialització de la riquesa a través de les estructures públiques (sanitat, educació, pensions, serveis socials, etc,).
Benvinguda, doncs, la vaga general que, altrament, al nostre país ha de contemplar una altra variable: la denúncia de l’espoli fiscal. Els sindicats que la convoquen, a redós de la Confederació de Sindicats Europeus, han d’afegir-hi,en llur manifest, la denúncia de l’espoli fiscal. CCOO i UGT van ser a la manifestació del 11-S, amb el poble. En conseqüència, han de mantenir la coherència, perquè les classes populars catalanes som víctimes de dues agressions. D’una banda, el setge de les politiques neoliberals del capitalisme més pervers i, alhora, l’espoli fiscal de l’Estat.