Si el conflicte diplomàtic que té plantejat el govern espanyol amb el Regne de Bèlgica –a causa de l’exili forçat del President Puigdemont i quatre exconsellers- és un veritable maldecap polític i una autèntic trencacloques jurídic; ara n’ha aparegut un altre que encara pot ser més complicat i preocupant per a l’executiu de Mariano Rajoy: el fet que l’exdiputada de la CUP, Anna Gabriel s’hagi exiliat a Ginebra, a la Confederació Helvètica.
No hi ha dubte que tots els problemes que el govern espanyol té amb Bèlgica, i tindrà amb Suïssa, per les extradiccions dels exiliats polítics catalans, posa de manifest que la qüestió no té res a veure amb connnotacions jurídiques ( i molt menys suposats delictes de rebel•lió i sedició) sinó que es tracta d’una causa general política contra Catalunya amb tots els ets i uts. No podem permetre que ens volguin fer
combregar amb rodes de molí. Es tracta d’una “macrojudicialització” de la política per tal de defensar una determinada ideologia reaccionaria, assimilacionista i neofranquista i, per damunt de tot, seguir mantenint el poder colonial de forma molt autoritària i amb grans dosis d’espoliació econòmica. Per exemple, no pot ser, de cap de les maneres, que un jutge o un Tribunal sigui el que hagi de decidir que ha de fer el Parlament de Catalunya. Aquesta vulneració de la divisió de poders qualsevol estat democràtic, com Bèlgica o Suïssa, no l’entèn de cap manera. Ara, caldria aprofitar la situació de feblesa argumental jurídica de l’Estat espanyol davant de les autoritats blgues i suïsses per sacsejar les consciències democràtiques de més enllà de Catalunya . Sobre aquesta qüestió cal tenir molt en compte les declaracions del portaveu de l’Oficina federal de la justícia de Suïssa, Folco Galli, en què manifestava que Suïssa refusaria una demanda d’extradicció, ja que en el cas de l’Anna Gabriel es tracta d’una qüestió política en majúscules; en conseqüència
,el contenciòs català s’hauria de resoldre polítcament i aturar la tàctica del govern espanyol de pretendre “possar un morrió” a l’independentisme, mitjançant la repressió.
En síntesi, cal seguir observant i analitzant el model/via belga i suïssa, no nomçés en la qüestió de les garanties democràtiques i el respecte curós dels drets humans, sinó també en la qüestió lingüística i cultutal per tal de combatre el monolitisme castellà.
