Bauzá, el millor escolanet d’amén

 
            A Mallorca i a la llengua catalana tenim moltes expressions quan volem fer veure que alguna persona ha claudicat de la seva personalitat i s’ha sotmès a la d’una altra, ja sigui per conveniència o per covardia, per comoditat o per por. Diem que una persona es troba als peus d’algú, quan actua sense personalitat i només fa el que aquest “algú” vol. Quan ho fa d’una manera massa exagerada, fins i tot podrem dir que s’ha baixat els calçons, ja que si una persona es baixa els calçons n’hi poden fer alguna de grossa. Fins aquí parlam d’accions voluntàries, d’aquelles que per dignitat o per decència es podrien evitar, però que si no es fa així, és perquè ens trobam davant una persona totalment submisa i sotmesa que ha degenerat fins a perdre la seva personalitat.
 
            Si la submissió passa per l’obnubilació que fa que sentis una gran atracció per l’altra persona, per la seva manera de fer, de ser, d’actuar o de pensar… de tal manera que voldries esser com ella, tenim dites com aquestes: alenar pel nas de l’altra, si creus que no pots arribar a esser tant com ella, doncs li besaràs el cul o li llogaràs el teu, i així li podràs demostrar que tens alguna cosa bona.
 
             Quan parlam d’accions involuntàries, de fets que l’han portada a caure en certs paranys que en un moment determinat la priven de poder actuar lliurement, diem que aquesta persona està fermada de mans i peus, també s’usa dir que s’està a l’estaqueta, si a més de no ser lliure es veu obligada a fer el que li mana la persona que ostenta el poder direm que ha caigut dins les arpes de qualcú.
 
            Totes aquestes expressions i algunes més són les que em van venir al meu pensament en veure el president de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears arribar a Madrid, i veure’s amb els seus caps immediats i llunyans, que deuen esser els qui el poden fer volar en el futur. El nostre president demanà més finançament amb la boca petita, no fos cosa que l’acusassin de díscol, i a partir d’aquí ja podeu triar entre les expressions voluntàries i d’obnubilació que trobeu més encertades, quan va voler demostrar que està al corrent d’allò que passa i que defensa el pensament del partit com un alumne avantatjat; va ser quan va atacar la malifeta dels catalans per allò de voler anar contra la llei i exercitar el dret a decidir; però quan va arribar el moment en què va trobar que havia de demostrar que havia desenvolupat millor el seu poder, executant el mandat que se li havia encomanat, es va omplir la boca d’aire i exhalà amb veu tronadora que havia acabat amb la immersió lingüística a les Illes Balears. Semblava que reclamava que ja li podien comanar una placa que digués: “Honor a José Ramón Bauzá, primer presidente de las Baleares que en 2013 acabó con la inmersión lingüística.”
 
            És aquí que va actuar com marca l’expressió que més us vingui de gust, però també ho va fer com un escolanet d’amén, perquè es troba amb la seva voluntat doblegada als manaies del partit i de la FAES. El president oblida que quan una escola fa ensenyament en una llengua, per exemple, en llengua catalana, aquella escola fa ensenyament en aquella llengua, no fa immersió lingüística. La immersió lingüística és un sistema, que actua temporalment, quan un gran nombre d’alumnes arriben a una escola sense saber la llengua de l’escola, que sol esser la llengua en què s’ensenya a aquell país. Quan ja l’han apresa s’atura l’aplicació de la immersió lingüística. Això és el que s’ha fet a les escoles d’Espanya, quan hi arribaven molts alumnes, fills d’immigrants, que només coneixien altres llengües diferents a l’espanyola. S’ha fet immersió lingüística en espanyol.
 
            El president de l’únic que es pot vanagloriar és d’haver fet molt de mal a la llengua dels seus pares i dels seus padrins, a la llengua dels seus avantpassats, a la seva llengua, la llengua catalana. Al mateix temps, ha enganat gran part de la població fent creure que l’escola ensenyarà anglès a la perfecció, quan d’aquí a uns anys, els poderosos continuaran enviant els seus fills a territoris del Regne Unit, perquè aprenguin l’anglès. Ja ho vol!